Cercador
N'hi ha prou? (Capítol II)
Un relat de: JuditNG- Compartir:
- Treu-te les ulleres
- Com?
- Fes-me cas, home, treu-te les ulleres!
En David va quedar sorprès de la petició de la Susan, després d’haver passat tota la tarda deixant-la entre l’espasa i la paret per saber què va significar el petó de la nit anterior. Ni tan sols es va adonar de la incomoditat de l’Alexandre i la Susan fins que aquesta li va demanar discutir l’assumpte en privat. Per això, tampoc entenia aquell començament de diàleg un cop estaven a soles.
De sobte, va recordar un comentari que li va fer la Susan en una de les seves interminables converses telefòniques quan encara feia de celestina entre ell i l’Alice. – Hauries de provar de posar-te lents de contacte. Ets com en Clark Kent convertint-se en superheroi! Segur que a l’Alice li encanta! Sense pensar-s’ho més, va deixar que l’efecte Superman actués i, efectivament, a la Susan només li va caldre veure com s’engrandien aquells ulls intensos color ametlla per fer-li un petó que deixava clar que no seria pas l’últim. La resta del vespre, van posar en comú les seves respectives històries del que van viure la nit passada:
Un any més, tota la colla assistia als focs artificials de la ciutat de Hialeah per celebrar el 4 de juliol. Fins i tot per en Mat i en James era una data assenyalada on no podien faltar. El que tots sabien era que, després d’aquell espectacle, en tenien un altre al bar Vive le Vin, al Bakery 186. Es tractava d’un local nocturn especialitzat en vins francesos i xampany. Menys l’Alexandre i en David, la resta havia viatjat a Europa i coneixien bé la gastronomia francesa. Per això, després d’un tast de les últimes collites, sempre finalitzaven aquella vetllada amb una elecció unànime: un Mumm Cordon Rouge. Un cop acabada la botella, la feien servir per donar per acabada la temporada d’estiu amb un joc que tots esperaven: el joc de la botella.
Un cop acabat el joc, i de tornada cap a casa, a la Susan se li va escapar un somriure preguntant-se com en Mat sortiria del servei de senyores sense la seva roba. Des que en Mat es va col·locar davant d’ella en el joc de la botella, a la Susan li van quedar ben clares les seves intencions, així que ho va aprofitar per, com a mínim, escarmentar a un dels membres de la parella fallida Mat&Alice, el seu crush i la seva suposada amiga. A en Mat el va deixar sense sexe i sense roba, però, i l’Alice? L’últim cop que la va veure parlava amb en David i s’acomiadava en una abraçada. Però en David es va adonar aquella nit que, de la Susan, li havia agradat quelcom més que el seu somriure sense bràquets.
La Susan, un cop al llit, ja estava per agafar el son quan, de sobte, va sentir unes pedretes colpejant la seva finestra. El seu cos es va paralitzar i es va tapar fins a amunt amb el llençol. El seu pare, que també ho va sentir, va cridar per la finestra de la seva habitació: - Ei! Qui hi ha?! Res, tranquil·la Diane, seria un brètol que devia anar begut.- A la poca estona, el mòbil de la Susan va vibrar. Era un missatge d’en David: “Susan, quasi trenco la teva finestra! Estàs desperta? Soc a l’entrada.” La Susan va baixar sense fer soroll a la planta de baix i va obrir la porta de l’entrada, molt a poc a poc per evitar que la sentissin.
- Què hi fas aquí?
- És que no volia quedar-me amb les ganes.
Aquella maleïda botella no els va assenyalar en cap ocasió, però en David estava decidit a marcar les seves pròpies regles, i la Susan a subscriure-les. Aquell primer petó va ser com una joia amagada entre la sorra: inesperat, però preciós.
- Com?
- Fes-me cas, home, treu-te les ulleres!
En David va quedar sorprès de la petició de la Susan, després d’haver passat tota la tarda deixant-la entre l’espasa i la paret per saber què va significar el petó de la nit anterior. Ni tan sols es va adonar de la incomoditat de l’Alexandre i la Susan fins que aquesta li va demanar discutir l’assumpte en privat. Per això, tampoc entenia aquell començament de diàleg un cop estaven a soles.
De sobte, va recordar un comentari que li va fer la Susan en una de les seves interminables converses telefòniques quan encara feia de celestina entre ell i l’Alice. – Hauries de provar de posar-te lents de contacte. Ets com en Clark Kent convertint-se en superheroi! Segur que a l’Alice li encanta! Sense pensar-s’ho més, va deixar que l’efecte Superman actués i, efectivament, a la Susan només li va caldre veure com s’engrandien aquells ulls intensos color ametlla per fer-li un petó que deixava clar que no seria pas l’últim. La resta del vespre, van posar en comú les seves respectives històries del que van viure la nit passada:
Un any més, tota la colla assistia als focs artificials de la ciutat de Hialeah per celebrar el 4 de juliol. Fins i tot per en Mat i en James era una data assenyalada on no podien faltar. El que tots sabien era que, després d’aquell espectacle, en tenien un altre al bar Vive le Vin, al Bakery 186. Es tractava d’un local nocturn especialitzat en vins francesos i xampany. Menys l’Alexandre i en David, la resta havia viatjat a Europa i coneixien bé la gastronomia francesa. Per això, després d’un tast de les últimes collites, sempre finalitzaven aquella vetllada amb una elecció unànime: un Mumm Cordon Rouge. Un cop acabada la botella, la feien servir per donar per acabada la temporada d’estiu amb un joc que tots esperaven: el joc de la botella.
Un cop acabat el joc, i de tornada cap a casa, a la Susan se li va escapar un somriure preguntant-se com en Mat sortiria del servei de senyores sense la seva roba. Des que en Mat es va col·locar davant d’ella en el joc de la botella, a la Susan li van quedar ben clares les seves intencions, així que ho va aprofitar per, com a mínim, escarmentar a un dels membres de la parella fallida Mat&Alice, el seu crush i la seva suposada amiga. A en Mat el va deixar sense sexe i sense roba, però, i l’Alice? L’últim cop que la va veure parlava amb en David i s’acomiadava en una abraçada. Però en David es va adonar aquella nit que, de la Susan, li havia agradat quelcom més que el seu somriure sense bràquets.
La Susan, un cop al llit, ja estava per agafar el son quan, de sobte, va sentir unes pedretes colpejant la seva finestra. El seu cos es va paralitzar i es va tapar fins a amunt amb el llençol. El seu pare, que també ho va sentir, va cridar per la finestra de la seva habitació: - Ei! Qui hi ha?! Res, tranquil·la Diane, seria un brètol que devia anar begut.- A la poca estona, el mòbil de la Susan va vibrar. Era un missatge d’en David: “Susan, quasi trenco la teva finestra! Estàs desperta? Soc a l’entrada.” La Susan va baixar sense fer soroll a la planta de baix i va obrir la porta de l’entrada, molt a poc a poc per evitar que la sentissin.
- Què hi fas aquí?
- És que no volia quedar-me amb les ganes.
Aquella maleïda botella no els va assenyalar en cap ocasió, però en David estava decidit a marcar les seves pròpies regles, i la Susan a subscriure-les. Aquell primer petó va ser com una joia amagada entre la sorra: inesperat, però preciós.