Muntanyenc dels anys setanta

- Nena, ja tornes a sortir aquesta nit?
- No et preocupis pare, només vaig amb la colla a fer el got, perquè demà matinarem per anar al Pedraforca.
- Ja era hora que féssiu alguna cosa com cal, quan jo era jove...
- Va pare, no t'enrotllis, que quan tu eres jove segur que feies el mateix.
- Mira nena, pujar el Pedraforca, era una excursió que fèiem per a treure'ns la son, anàvem fins el refugi d'Estassen amb cotxe, enfilàvem la muntanya pel verdet, grimpàvem un pelet en arribar a dalt, i ja havíem fet el cim abans d'esmorzar. No veus que es un cim de vaques...!
- Que t'agradaria d'acompanyar-nos?
- Ara que ho dius, potser la teva mare també vindria?
- Que t'has tornat boig? Jo fa vint-i-cinc anys que no hem calço xiruques. Ves-hi tu si t'hi volen...
SET DEL MATI. LA COLLA SURT DES DEL REFUGI
- Nena, vols dir que anem bé per aquí? Hauríem de pujar pel verdet, i això es molt dret.
- Que si pare, que aquest xicot que ens guia, es la divuitena vegada que hi puja...!
- Renoi, quina pendent, sembla mentida, com ha canviat aquest paisatge! I aquestes botes, quin dolor hem fan els peus !
- Quant temps fa que no les portaves, vint-i-cinc anys? Que vols, jovenet? T'has fet una miqueta gran...!
- Que grimparem sense encordar-nos? Voleu dir?
- Quantes vegades et vas encordar per pujar el Pedraforca? Donem la mà que et faré de corda!
- Carai, quins rocs mes pronunciats, sembla una via d'escalada.
- Que n'ets d'exagerat, sembla que no hi hagis estat mai aquí dalt!
- Quin mal hem fa tot! Però que bonic aquest paisatge! Nois, aquí a la vostre dreta hi teniu el pollegó superior, i a l'esquerra el pollegó inferior. Com us sentiu?
- Molt bé i molt contents de que vostè hagi volgut acompanyar-nos.
- Ara de baixada, us ensenyaré com ho heu de fer per no caure per la tartera.
- Apa, pare! Comença a baixar que et seguim...
- Carai, quin mal de genolls, aquesta tartera esta molt malament, i molt relliscosa...
- El que has de fer es mirar de no caure de cul a terra, o no podràs seure al cotxe!
- Coi, sembla que quan hem pujat no era tant dret...!
- Apali, viejito, que ja arribem!
- Gràcies a Deu, estic ben baldat...!
- La setmana que bé t'apuntes a pujar l'Aneto?
- Gràcies maca, prefereixo venir a fer el got, i així també sortirà la teva mare.
- Es que la mare es mes assenyada que tu, i menys rondinaire, muntanyenc dels anys setanta!