Cercador
Morir-se encara és viure (a Arusha i Moshi, Tanzània)
Un relat de: BecariEm deien que deixés
aquells Nens tranquils
que s'estaven morint
que res podíem fer
Però, si estàs morint-te, encara vius,
i faig esclatar l'última alegria
del teu rostre cansat
amb les petites mans entre les meves.
Morir-se encara és viure, em repeteixo.
D'aquest matí d'hivern, amable i tebi,
per favor, no te'n vagis, no te'n vagis.
La cruel crueltat de la vida
quan s'acarnissa amb els nens
juga a ser diable i crida:
Morir-se encara es viure!!
Comentaris
-
Si estàs morint-te encara vius![Ofensiu]jacobè | 07-12-2005
Conec aquest sentiment d'impotència que es tradueix en força de vida. Veure una vida sencera on en resta una mica; on hi ha més energia que en la nostra rutina de cada dia. Mirar uns ulls i tocar unes mans que ens carreguen de vitalitat. Un poema genial!
No ho acostumo a fer però...et recomano el meu relat "Nena de l'Índia" -
hola Becari![Ofensiu]Tiamat | 05-12-2005
crec que no t'havia llegit mai, encara que et tenia present.. (gràcies pels teus comentaris :P), però avui m'hi he posat i ja porto sis o set poemes seguits.
M'agrada la teva ironia i les metàfores que utilitzes...
no vens a la trobada de dijous?
Una abraçada!
Tiamat -
sí...[Ofensiu]Capdelin | 17-11-2005 | Valoració: 10
quan es tracta de nens que passen gana o moren, podem dir que "no té perdó ni la mort ni la vida!"...
el títol del poema m'ha fet recordar aquella pregunta amb trampa psicològica " què t'estimes més: quasi morir o quasi viure?" Quasi tothom escull "quasi viure" ( que vol dir que quasi es salva, però MOR finalment )...
una abraçada!