Morir-se encara és viure (a Arusha i Moshi, Tanzània)

Un relat de: Becari

Em deien que deixés
aquells Nens tranquils
que s'estaven morint
que res podíem fer

Però, si estàs morint-te, encara vius,
i faig esclatar l'última alegria
del teu rostre cansat
amb les petites mans entre les meves.

Morir-se encara és viure, em repeteixo.
D'aquest matí d'hivern, amable i tebi,
per favor, no te'n vagis, no te'n vagis.

La cruel crueltat de la vida
quan s'acarnissa amb els nens
juga a ser diable i crida:
Morir-se encara es viure!!

Comentaris

  • Si estàs morint-te encara vius![Ofensiu]
    jacobè | 07-12-2005

    Conec aquest sentiment d'impotència que es tradueix en força de vida. Veure una vida sencera on en resta una mica; on hi ha més energia que en la nostra rutina de cada dia. Mirar uns ulls i tocar unes mans que ens carreguen de vitalitat. Un poema genial!
    No ho acostumo a fer però...et recomano el meu relat "Nena de l'Índia"

  • hola Becari![Ofensiu]
    Tiamat | 05-12-2005

    crec que no t'havia llegit mai, encara que et tenia present.. (gràcies pels teus comentaris :P), però avui m'hi he posat i ja porto sis o set poemes seguits.

    M'agrada la teva ironia i les metàfores que utilitzes...


    no vens a la trobada de dijous?



    Una abraçada!

    Tiamat

  • sí...[Ofensiu]
    Capdelin | 17-11-2005 | Valoració: 10

    quan es tracta de nens que passen gana o moren, podem dir que "no té perdó ni la mort ni la vida!"...
    el títol del poema m'ha fet recordar aquella pregunta amb trampa psicològica " què t'estimes més: quasi morir o quasi viure?" Quasi tothom escull "quasi viure" ( que vol dir que quasi es salva, però MOR finalment )...
    una abraçada!