Morir Besant

Un relat de: Arxiax

D'aigua i de pluja les gotes
que reguen la ginesta
i xopen la façana
i omplen la tempesta.

D'aigua i de pluja les gotes
que formen el toll
i formen bassiots
de vida, herba i matoll.

D'aigua i de pluja les gotes
que omplen el fang
i t'enfredoreixen
el cos i la sang.

D'aigua i de pluja les gotes
que destrueixen el teu fat
i et xopen el vestit
aquell de lli morat.

D'aigua i de pluja les gotes
que t'humitegen el gest
i rellisquen pels braços
i es cargolen pels turmells.

De tu i de jo i de llàgrimes la pluja
que allarga aquest instant,
que mulla els nostres llavis,
que em fa morir besant.

Comentaris

  • Morir besant...[Ofensiu]
    Gorwilya | 29-06-2005 | Valoració: 9

    Com ha dit Equinozio molt tendre... ;)
    És una poesia trista i bonica a la vegada, perquè el què expressa és tristesa, però ho fas de manera senzilla i preciosa... ;)

    Una abraçada!!

    Gorwilya

  • molt tendre...[Ofensiu]
    Equinozio | 21-05-2005 | Valoració: 9

    .. això de morir besant.

l´Autor

Foto de perfil de Arxiax

Arxiax

63 Relats

90 Comentaris

70273 Lectures

Valoració de l'autor: 9.03

Biografia:
Vaig néixer el 88. Sempre m'ha agradat escriure, no sé exactament perquè. De fet, potser mai m'ha passat res digne de ser escrit, però he estimat, he oblidat, he sentit... I amb això jo ja en tinc prou.

I look up in my inwards eye
which is the bliss of solitude....



Nota: Hi ha algú que comenta relats en nom meu.... em sap greu si us ofèn