Morfina

Passa el temps, en aquest cas en versos de deu en deu, o en petites dosis de morfina literària que sortosament rebem els qui et llegim, car podem afirmar amb tota validesa que llegint els teus poemes, t'estem llegint a tu.
Moments inquietants aquells en què no ens reconeixem davant l'espill, la qual cosa val tant per a la imatge externa com per a la interior. Difícil de pair també la frustració d'aquells altres moments on els mots no ens són prou ni acompleixen el seus sedants efectes d'altres hores, com una insuficient dosi de calmant.
El que has aconseguit, al meu parer, és crear un ritme, una cadència, que s'assembla a aquest transcurs del temps inevitable. He trobat el teu poema tard des que el desares, la qual cosa no vol dir que m'arriben tard els teus bells mots.
Una abraçada.

molt encertat.
Ja m'he llegit tot el llibre.
Arreveure

Suposo que la morfina que ens administres no és la de la dosi no letal que anuncia el vers -dic no letal, ja que si arriba massa tard és innecessària-.
No hi ha tedi, encara que sí molta tristor en la desenganyada visió de la senectud anunciada en aquest poema, d'altra banda tan bo com els teus anteriors.
La morfina aplaca, obnuvila els sentits, com el tedi.
Hi ha poesia adolorida que desperta els sentits, com els camins resseguits sobre les espatlles dels que ens han precedit en l'art d'amanir els mots, aquest gegant col·lectiu que conformem, uns més modestament i menys reeixits que altres...
Benvingut de nou!
franz

que busquen els ulls del lector que sàpiga collir-ne l'aroma més dolça, la més crua.

El teu poema amara l'ànima amb el desassossec del dolor, amb el tedi de saber que s'ha de viure amb l'angoixa i el sofriment.

Malgrat tot, és bell, intensament preciós, dolorosament perfecte. Perdona tanta adverbialització...però aquesta morfina la voldria intravenosa, metafòricament parlant, és clar...

Gràcies per la retrobada, el més plaent després de llegir-te, d.

Quina immensa alegria retrobar els teus poemes en aquesta pàgina, i quin plaer immens llegir-te i gaudir de la teva poesia, sempre en estat pur, sempre salvatgement colpidora. Quin favor més gran que ens fas, compartint els teus versos, perquè, a més del gaudi que ens procuren, en treim, de cadascun d'ells, un mestratge d'alt nivell. Gràcies, Antoni, per haver tornat, i encara que ens lliuris els teus escrits en dosis homeopàtiques, per favor, no ens deixis orfes de la teva literatura.

Un plaer poder gaudir de bell nou dels teus versos, en aquest cas un diàleg interior força profund, com ja ens tens acostumats. La forma, els catorze, en la que eres tot un mestre.

Una abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

PS Espere que tot anés bé en la presentació del nou llibre.

i has tornat!
Benvingut. Encara no tinc el llibre, però ja n'aconseguiré un i me l'hauràs de dedicar. Mentre, et diré que em quedo amb el final del poema. Això de la mortalla i la morfina és bestial.