MONET

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
MONET

Deia Monet: . Des de la humilitat
i la modèstia, em cal la cremor
dels sentiments per escriure un poema.
Admirables nenúfars i roselles,
però també ombres com el costat fosc
de la llum que tragira la paleta
de colors. Les flors exalten el vers,
pètals sublims; les ombres són l'espill
de l'ànima, feu de dolors i penes.
El poema és l'esgarip de l'angoixa,
l'erupció del volcà virulent
que crema nit i dia pell endins.

Oh, pinzell que sembres il·lusions
de tants colors als ulls que ploren cendra!

Comentaris

  • Oh! Ploma...[Ofensiu]
    Prou bé | 01-03-2023

    Que ha bé descrius i desgranes un poema que he llegit i rellegit amb molt de gust!
    Ets un descobriment en aquestes pàgines! Gràcies per ser-hi!
    Amb total cordialitat

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    rober | 01-03-2023 | Valoració: 10

    Has descrit molt bé el que representa per a mi escriure. Un esgarip de l'ànima, moltes gràcies per compartir-ho.