Moments.

Un relat de: Francesc Xavier Simarro Montané.

Assegut en un punt de la ruta Josep Pla a Calella de Palafrugell.


La neu del mar em saluda de lluny.
Tot és un niu de mers reflexos blancs.
No veig cap au però son ales els ulls
que em menen lluny, ben a prop del meu dins.
L'aire ja es mou i m'acarona el rostre.
Un patí a vela descorre el vel de l'aigua
i el meu estómac ja fa molt que està buit.
Ompliré el pap sota els porxos del port.
Només a un pas, de lluny saluda en Pla;
del banc estant ensumo el niu de fulls.
Un mar de mots que son reflex prou dens.
La mar de gent s'arrebossa a la sorra.
Jo ensorro els ulls en aquest moment blanc.
M'alço ben prest, em cal tenir el dins ple.




Francesc Xavier S imarro Montané.

Comentaris

  • M'has transportat[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 04-01-2006 | Valoració: 9

    de tal manera, que des del despatx gris on treballo m'ha semblat sentir l'olor del mar. I fins i tot front els meus ulls s'ha obert un paisatge calmat i blau de la Costa Brava.

    M'ha agradat molt aquest poema, potser perquè la zona que descrius em crida sovint. Trobo que has utilitzat un llenguatge planer però perfecte.

    I el ritme del poema em recorda el moviment de les ones del mar...

    Preciosos moments...

    Una abraçadota.

    Salz.