No en tinc.

No en tinc.



Jo no estimo cap princesa, no en tinc.
I no munto cap cavall blanc pel bosc;
però em sento estrany besant amb els ulls
a una dona que té vint-i-sis anys.
D'aquí estant, el meu regne és un carrer
a punt de ser esventrat en mil canals,
i la pols es fica per tot arreu,
mentre jo cerco els miratges d'un cos.
Ara no sé a que puc donar pas.
Quan sóc més hoste de la realitat?
A cavall de les hores que desfilen,
o travessant el fossar dels somnis?
No agita la dama cap mocador.
Agitat, voldria plorar i no en sé.




F. Xavier Simarro Montané.