Tocar

Un relat de: Francesc Xavier Simarro Montané.

Tocar.


A partir d'un pensament de Iorgos Seferis llegit al llibre " Dillatari " de Ponç Pons:
" On sigui que la toquis la memòria dol "




On sigui que la toquis ella em dol,
i també ho fa el present, aquest mirall
des d'on tastem glopades de minuts.
Alguns dies, quan l'ara es torna un vòmit;
serà que si la toques, ella ho vol?
Cerco un cel. Acaronar els seus pits breus
i ser hoste uns instants d'un llampec d'ulls.
Real o no, foll o madur, tacar
no és pas el que voldria. Hi ha una fonda
buidor que m'acompanya, d'aquell nan,
d'aquell noi, d'aquest ara que fa un vol.
Com sigui que la toquis, no hi ha res.
La vida, una dona, aquest dol.
Ens sol tocar ser adults, ui quin vol!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer