MODEL DE MÓN

Un relat de: Lluís Berenguer
El cristall plorava amb tu

perquè tot ho veies tèrbol.



Ja cap finestra deixa vore...

tot traint el seu comès,

tampoc l’aire deixa entrar...

tot traint el seu comès...

ni tan sols la llum del dia...

tot traint el seu comès.



El cristall plorava amb tu

perquè tot ho veies tèrbol,

i és que el cristall ja no vol

que els teus ulls puguem mirar

més enllà del seu comès,

"No paga la pena, Amor"...

el cristall sap el que diu.



Quan mor l’esperit mor la vida i,

la consciència l’ésser abandona...

tot traint el seu comés.

Comentaris

  • Així és el cristall...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-08-2025 | Valoració: 10

    I reflectia el que és cadascú, en la vida. La frase de: "Quan mor l'esperit molt la vida", m'ha agradat.
    Té una rítmica molt bonica.
    Si et ve de gust i tingues temps, ja en tinc un nou relat editat. Ja fa temps que no m'has comentat, però a poc a poc, ja em diràs alguna cosa al respecte.
    Et tinc com a preferit.
    Ens seguim llegint.
    Cordialment.

  • Cristall[Ofensiu]

    He hagut de cercar al diccionari la paraula "comès" per tal de resituar-me en el poema. Un poema on el cristall fa de simbiosis o així com d'objecte útil per a expressar uns sentiments, trists cal dir!, d'una relació amorosa que ha arribat a la seva fi. I ho fas emprant unes metàfores que no només et fan pensar en profunditat sinó que també gaudir de com tot ell llisca com la seda i endemés amb musicalitat.

  • Cristall[Ofensiu]

    He hagut de cercar al diccionari la paraula "comès" per tal de resituar-me en el poema. Un poema on el cristall fa de simbiosis o així com d'objecte útil per a expressar uns sentiments, trists cal dir!, d'una relació amorosa que ha arribat a la seva fi. I ho fas emprant unes metàfores que no només et fan pensar en profunditat sinó que també gaudir de com tot ell llisca com la seda i endemés amb musicalitat.