Cercador
MODEL DE MÓN
Un relat de: Lluís Berenguer- Compartir:
perquè tot ho veies tèrbol.
Ja cap finestra deixa vore...
tot traint el seu comès,
tampoc l’aire deixa entrar...
tot traint el seu comès...
ni tan sols la llum del dia...
tot traint el seu comès.
El cristall plorava amb tu
perquè tot ho veies tèrbol,
i és que el cristall ja no vol
que els teus ulls puguem mirar
més enllà del seu comès,
"No paga la pena, Amor"...
el cristall sap el que diu.
Quan mor l’esperit mor la vida i,
la consciència l’ésser abandona...
tot traint el seu comés.
Comentaris
-
Una cançó [Ofensiu]Prou bé | 17-04-2025
Una cançó molt bella.
Amb total cordialitat -
Cristall[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 14-04-2025
He hagut de cercar al diccionari la paraula "comès" per tal de resituar-me en el poema. Un poema on el cristall fa de simbiosis o així com d'objecte útil per a expressar uns sentiments, trists cal dir!, d'una relació amorosa que ha arribat a la seva fi. I ho fas emprant unes metàfores que no només et fan pensar en profunditat sinó que també gaudir de com tot ell llisca com la seda i endemés amb musicalitat.
-
Cristall[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 14-04-2025
He hagut de cercar al diccionari la paraula "comès" per tal de resituar-me en el poema. Un poema on el cristall fa de simbiosis o així com d'objecte útil per a expressar uns sentiments, trists cal dir!, d'una relació amorosa que ha arribat a la seva fi. I ho fas emprant unes metàfores que no només et fan pensar en profunditat sinó que també gaudir de com tot ell llisca com la seda i endemés amb musicalitat.
l´Autor
165 Relats
142 Comentaris
59305 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78