Cercador
Mnemòsine
Un relat de: Sibil·laRecords fugissers, persistents.
Moments difuminats en el temps,
pinzellades de memòria.
Una paleta de colors
s'hibrida amb l'estat d'ànim.
Ànim o ànima? Potser l'ànima,
aquesta companya solitària i incompresa,
comprèn els records que s'esmunyen.
Memòries de companys vius i morts,
melangia dels que no hi són
i dels que hi romanen.
A tu, que t'enyoro des de la distància
del temps i l'espai, de la vida i la mort.
A tu, Irma, que vas compartir
molts moments amb mi.
Instants escassos,
intensos d'amistat.
A tu t'escric
aquestes ratlles
perquè des d'una altra dimensió
les rebis en la meva estimació.
Ens comuniquem amb l'esperit
i amb senyals continua el delit.
La mort, destí final i comú,
t'arribà als vint-i-quatre anys.
Progrés?
Cotxe maleït!
Mnemòsine, deessa omnipotent,
evoca records fugissers, persistents
per mantenir per sempre unida
la teva ànima en vida.
Comentaris
-
Pregant a la deesa![Ofensiu]Unaquimera | 20-12-2006
Un poema que s'enfronta amb la dificultat de trobar un punt d'equilibri entre el que necessitem oblidar per no viure constantment en el passat, amb el cap i el cor girat endarrere, perdent-nos tot allò que ara mateix està passant davant nostre... i el record que hem de guardar de tot allò que hem aprés a partir de situacions, sensacions, persones, experiències...
La dicotomia entre oblit i record és una constant en la vida. El preu per gaudir d'un o l'altre és alt, tot sovint. No sempre podem retenir els fragments que estimem, mentre d'altres retalls s'entesten en fer-se presents un cop i un altres... Alguns d'ells ens permeten el miracle de la comunicació amb l'absent, amb qui estimem per damunt de la pèrdua!
He trobat per casualitat el teu poema i en llegir-ho l'he sentit a prop d'un de meu... Després de llegir-te, m'agradaria saber que opines de Jau! si no et fa res passar i mirar-ho, perquè la teva opinió m'interessa... Gràcies per endavant!
De totes maneres, tornaré a passar per aquí per llegir més coses teves: l'experiència d'avui ha estat molt grata!
T'envio una abraçada de les que es recorden,
Unaquimera
-
M'agradat...[Ofensiu]cassigall blau | 05-12-2005
molt!
Felicitats!
pere
l´Autor
30 Relats
61 Comentaris
43487 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZQuè dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.
Llibre publicat: "Efímer", Ed. El Toll, 2019.
Més a contes: http://365contes.blogspot.com/
Pàgina web: www.365tips.es/ca
Email de contacte: sibil.ladecumas@gmail.com