Cercador
Un prec desesperat
Un relat de: Sibil·la- Compartir:
Un prec desesperat
Abans somiava amb una vida
plena d'alegria, facilitat i felicitat.
En el meu món les ondines,
les nimfes i les reines existien.
Ara no veig cavalls alats
ni boscs plens de follets
que porten, sota el braç,
el pa de la felicitat.
Ara crec en una vida real.
S'ha trencat la bombolla.
Ara els boscs són ciutats,
les ondines, tristeses.
Les nimfes, nenes desamparades
i les reines, dones maltractades.
Ara la vida real
és plena de crueltat.
Tot i així, continuo creient en els somnis,
en les il·lusions i en les alegries.
Crec que algun dia la vida
serà un conte de fades.
Utopia, falsa invenció.
Però en què creure sinó?
Comentaris
-
Les fades de la infantesa?[Ofensiu]Illadestany | 28-10-2007 | Valoració: 10
Em fas recordar un fragment de poema de´n Joan Vinyoli: "L'oasi del pur estat beat el cerca sempre l'itinerant. Qui busca, en trobarà potser un miratge fèrtil, que l'oasi no és enlloc: què ho fa, que el recordem?
La infantesa perduda, potser, és el miratge iniciàtic.
l´Autor
30 Relats
61 Comentaris
43419 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZQuè dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.
Llibre publicat: "Efímer", Ed. El Toll, 2019.
Més a contes: http://365contes.blogspot.com/
Pàgina web: www.365tips.es/ca
Email de contacte: sibil.ladecumas@gmail.com