Pulsions indigents

PULSIONS INDIGENTS

Amb ulls badocs i babaus,
m'embadaleixo
amb il·luminacions de plafons
que ja toquen fons.

Un temps d'aire gèlid,
de cors distants.

De la cambra estant,
desvio l'esguard
i se'm trenca el cor
quan contemplo:

vides de cartró,
ulls de neó,
neveres de contenidor
sentiments de dolor.

Pulsions d'indigents
que intenten aferrar-se,
com nàufrags,
a la nau de la realitat.

Amb esguard de nina,
i mirada d'òliba
veig hipocresies d'ostentació,
de fràgil solidaritat.

Cada matí me'ls trobo.
Ànimes errants que,
intenten obrir-se camí,
en un món sense destí.

Una bossa, la vida,
l'alcohol, el redemptor,
un mirada, la salvació.

Deixem que aquest ambient
gèlid, ens humanitzi
i puguem ajudar les ànimes errants
per evitar de naufragar entre cors distants.