Àfrica

No sé com però, de sobte, anava vestida amb quatre plomalls, envoltada de dones de pell fosca, nues, amb quatre robes de vestit, cridant i mirant l'horitzó sec de la sabana mentre uns homes venien cavalcant. A mi em van posar un mocador al cap i em van dir que em tapés i em posés al llit, com si estigués dormint. Que si algú s'apropava olorant-me havia de tenir tota la serenitat de no accelerar el meu cor a cent vint pulsacions i estar ben tranquil·la perquè no em descobrissin. Al cap d'uns minuts passava el que elles, tan sàvies, havien vaticinat. Em sentia flairada per un home al qual no li havia vist mai la cara, que m'ensumava com si jo fos la seva presa i ell, un gos caçador.
Mentre això passava vaig decidir transportar-me a un altre món perquè la por m'havia inhabilitat la realitat i vaig començar a volar per damunt d'ells mentre purpurines de colors venien a cobrir-me per ser la més bonica del món. Quan la bèstia va decidir anar-se'n perquè la meva flaire no li havia despertat cap instint me'n vaig adonar que siguis on siguis, passis per la situació que passis, el més important és fer volar la fantasia, imaginar-se móns millors i intentar que el nostre s'hi assembli.

A tothom que pateix o ha patit.