Miss Chatelaine

Volia dir "NO insultantment feliç" elnlloc "d'insultantment feliç". Ostres, com ha quedat és justament al contrari del que vull dir!
S O R R Y!!!!
Ara mateix em faig de l'Opus nomès per a assotar-me l'esquena amb un silici, Buaaaa::: snif:::
(no pateixis, aprofitaré el meu pas per la "obra" per fer algun terrabestall i tornar-los una mica locus :D)

Un relat encarat amb un esperit positiu però "insultantment" feliç.
Miraré d'explicar-me (si això és possible sense fer-me un embolic de tres parells de dallonses)Segons com haguès estat escrit el conte, les/els que en aquesta vida hagin patit un infern d'incomunicació i solitut en parella, , voldrien estrangular amb gust a Miss Chatelaine i, de pas, a l'autora. Però dubto que això passi...pobres d'ells perquè se les haurien de veure amb mi!! :D
No tot són flors i violes: hi ha un pòsit de tristesa rera tot plegat però en cap moment es diu que hi hagi hipòcresia i els personatges i lluiten d'una manera humana -no com superherois- i se'n surten. El seu triomf sona a l'abast de qualsevol que miri de ser positiu i això fa que no sigui descoratjador per als pobres desgraciats de la vida.
Penso que qualsevol pot estar agraït a aquest relat tan útil.
Moltes gràcies, de debó.

Mirar enrere i somriure, des de la complaença amb el temps viscut, des de l'acceptació d'allò que la vida ens ha donat. Segurament el personatge, aquesta "miss Chatelaine" té motius per a sentir-se satisfeta. Però també molts de nosaltres, moltes persones que no hem patit en aquesta vida cap trasbals important tenim motius més que sobrats per passar comptes i comprovar que el saldo és positiu. I això no obstant, tendim a no reconèixer-ho. Ben sovint ens miram el passat des de la rancúnia de no poder-lo recuperar, en comptes d'agrair-li que ens hagi portat fins al present.
De veritat, aquestes línies teves m'han deixat molt bé, com a reconfortat.

...tot fos així, morir-se seria una desgràcia de les grans! I no per deixar d'existir i anar-se'n a menjar coquetes dolces al paradís; sinó perquè aquest paradís terrestre que tu pintes és molt més atractiu encara, perquè és tot amor humà, que a mi em fa més profit que no el diví.
Hala! Salut i rebolica! (amb molta mel i un bon tall de mató!!!).

Cròniques de la vida,
a estones suau , previsible
a estones arrossegada engolida.
que es real ? :
el dia a dia feixuc i ambiciós,
o el desig esclau e imprevisible .

l' amor s' esbiaixa irremissible
com el vi que madura i millora
amb el temps, o potser no.
i la consciencia s' adapta als nous temps,
com la vida, com tothom. perque som humans,
si aixó no es real, es un bon mirall.
Avet

no ens amaguem mai
i per aquesta raó som realment nosaltres mateixos

Tot un elogi a la família i la sinceritat.

m'he oblidat de dir que em sembla que és la primera vegada que et llegeixo prosa.
Sinceritat(correcció). Saber valorar i capacitat d'estimar

i el teu saber apreciar em commou. Una forta abraçada

Ami m'ha agradat mol trobo un relat mol maco i si no es real o podrie ser ja que son coses que reflecteix una naturalitat impresionan, no soc molt entesa pero a mi m'ancantat, felicitats
anna