Mirant l´univers, cercant la bellesa.

Un relat de: helena

L´esforç de la concisió proporciona grans plaers sonors,
i espais subtilment ordenats abocats a l`harmonia.
Esforç invisible alhora productiu i palpable.
Només es mostra una part, l´altra ha de quedar amagada i endevinada en el silenci, tot formant una única cosa.

Si a dins del texte no hi ha silencis imprescindibles, es perd la màgia, i el ritme també. I amb ells, el desig de la bellesa impossible.

L´art per l´art, per la bellesa puríssima d´una paraula,
per la màgia del seu só, per la cadena de pensaments,
per la successió d´imatges i per sobre de tot,
per la emoció única i individual, inexplicable.

El somni de la bellesa.
La recerca infructuosa de la perfecció insolent, inexistent.
Et perds en laberints tancats sense música ni llum,
buscant desesperat una engruna de bellesa per segrestar,
per congelar en un instant per la eternitat,
per empresonar-la dins d´un mot aparentment tancat
peró que du directament a un cert tipus de llibertat mental.

Malgrat els obstacles, hi ha un camí de bellesa, en algun lloc amagat, i un sentit global que permet cercar-lo.


--------------------------------------------------------------

"Senyora, jo li diria que cerqui per sobre de tot la màgia profunda que s´amaga sempre en les paraules. I que refusi tot artifici inútil."
La sinceritat, és bàsica. La bellesa te l´has de creure,
l´has de veure en els teus ulls per lliurar-la en un paper.
Persseguir el punt just on descansa la inèrcia de la honestedat
formal, on des.de aquí tot esdevé fàcil, compacte i coherent, sense estirabots estranys, amb harmonia, com la música.
Com una peça de Bach, impecable, perfecta, estremidora,
suau i profunda.
Tot alhora, tot fàcil, en aparença. La grandesa de Bach,
rau aquí, en la gran dificultat que ha de suportar un ritme fàcil, com de fil musical, amb aquest grau de perfecció formal.
----------------------------------------------------------------------


helena
























Comentaris

  • Aquestes[Ofensiu]
    ginebre | 10-01-2008

    reflexions versificades, com un monòleg interior, m'han emocionat moltíssim. La primera estrofa és impressionant.

    i aquesta definició és inmillorable:

    "L´art per l´art, per la bellesa puríssima d´una paraula,
    per la màgia del seu só, per la cadena de pensaments,
    per la successió d´imatges i per sobre de tot,
    per la emoció única i individual, inexplicable. "

    molt bo, gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: