Mirada altiva (Twin towers, New York)

Ara si que podeu tocar el cel
i no us cal apuntar cap el blau,
ni anar amunt mes amunt
deixant avall els núvols.

Tot de cors ara us veuen més lluny
i aquells dits gegants
llueixen anells fets de pols d’estrella.

Us pensàveu ser més immortals
més que tots els humans,
però éreu sols matèria.

Va ser l’home el que va somiar
que es podia enfilar i dominar la terra;
divertint-se, jugant a ser Déu
mentre l’àngel caigut de l’ infern
alçava el seu vol amb ales d’enveja.

Ales negres, esclat de tants crits,
de sobte emmudint abans de ser queixa