Microcosmos

Van entrar a la sala d'un en un, amb moviments pausats, admirant tot allò que la poca llum que manava del fanal del guia els anava revelant mentre acariciava aquelles velles parets amb la seva fulgor.

La pols, acumulada durant milers d'anys, va abandonar la seva llar a dalt de les estructures, ballant suaument a la llum de les torxes, mentre davallava per sobre els caps dels altres convidats.

- Ja poden començar- va declarar la greu i fosca veu del guia-. No tenim gaire temps.

Al fons de la sala, sis túnels iniciaven la seva entrada dins l'insondable ventre de la terra, i les incomprensibles pintures que apareixien a betzef de ben segur custodiaven els secrets d'aquells túnels.

Ambdós van escollir el mateix forat, allunyant-se del silenciós grup, esperant tenir una mica de sort.

El forat era estret, fosc, amb prou feines podien travessar-ho de peu. I cada cop s'estrenyia mes i mes.

Van haver d'arrossegar-se, no hi havia mes remei, i de sobte, la petita obertura per on s'esllanguien es va convertir en una immensa sala parcialment il·luminada.

A l'interior de la sala, milers de meravelles romanien per ésser descobertes.

Van vagar durant uns minuts, mentre els seus ulls s'acostumaven a la foscor, sumits en l'estupor que precedeix l'ànsia per veure-ho tot, per comprendre-ho tot.

Al centre de la sala, dotzenes de precioses fonts amb ignotes inscripcions decantaven tota mena de líquids sobre els mosaics que conformaven el sòl, ple de relleus que s'unien al centre de la sala, on tots els líquids s'agermanaven per caure dins un petit forat.

De la font de la saviesa manava un curiós líquid de gust salobre que de ben segur donava saviesa a aquells qui en bevien, però era necessari meditar al voltant de la saviesa per adonar-se que, en realitat, cap saviesa manava d'aquella font, només aigua salada en sortia.

De la font de l'amor manava un deliciós líquid de gust dolç, que de ben segur et permetia descobrir l'autèntic amor, però per molt que beguessis, només un innocent mal de panxa t'envaïa, que et feia recordar quan la mare et cuidava si et posaves malalt.

De la font de la inspiració no en sortia res, per molt que premessis el botó de la base, però quan li donaves l'esquena i t'allunyaves una mica, podies escoltar el murmuri d'un líquid escapolint-se per les escletxes de la font.

De la font de la vida manava un putrefacte líquid d'olor insofrible, aspecte vomitiu i textura similar al fang on es crien els cap-grossos, però de sabor desconegut, per que cap dels dos va ser capaç de provar-ho.

De la font de la mort manava un espumós líquid sense olor, color o textura apreciable, similar a l'aigua pura dels manantials, i que de ben segur oferia la mort instantània, doncs al seu voltant les bestioles morien i les plantes desapareixien.

Van investigar la resta de la gran sala, inundada de foscor, desitjosa de recuperar l'esplendor del passat, enyorada de la llum del sol, tot trobant andròmines sense us aparent, trastos inútils, aparells inoits, de curioses formes, d'oblidades funcions.

Quan el rellotge va emetre la senyal, tots dos van tornar per damunt les seves petjades per reunir-se amb els altres.

Potser ells haurien tingut mes sort...