Metòdica del sonet

Gràcies per la teva classe magistral sonetística.

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

Sonet molt ben aconseguit. Amb un però: mots no rima amb versot. Mentre una és amb o oberta l'altre és amb o tencada. L'intent és vàlid i modificant algún detall es pot dir que el poema és gairebé perfecte. Naturalment, un sonet és una peça clau en la poesia de tots els temps, i per això, crec que només per intentar-ho et mereixes moltes felicitacions i comentaris. Salut!

He arribat aquí com per casualitat, per un simple comentari, però que ha aconseguit somriurem davant la teva felicitació, cosa que agraeixo molt. Aquest fet ha provocat que llegís els teus poemes i em perfumes de la manera i la forma dels teus versos.
Sincerament, un plaer, el vocabulari m'atreu.

p.d. aquest poema en particular un encant, sobre tot aquells adejctius de principi de vers.

un peto.

És tan difícil d'aconseguir seguir les normes que tot sovint ens les saltem per no perdre l'essència del que volem dir.
Tu però, veig que en tens un bon domini, serà qüestió d'anar-te llegint per aprendre'n.

Una abraçada d'admiració
Naiade

perfecte!

La guia és perfecta: aplegar imatges per aquí, nodrir prestatges de tresors per allà, recomptar síl·labes i mots per allà deçà..., i al final, del no res sorgeix la forma.
Del no res? Pots pensar! Els bells sonets que ens regales sorgeixen del domini absolut del llenguatge que tens i d'una percepció fina i esmolada del món que t'envolta.
Que difícil ens ho poses, Antoni!

de la complexa confecció de la poesia "sotmesa a normes" (o hauria de dir "sotmesa a més normes"?). I quina raó que tens, en cloure el poema amb unes paraules que (almenys aquest cop -i òbviament estic segur que molts altres-) no són cap versot, precisament...

Gràcies pel comentari! I moltes gràcies haver correspost a la invitació! I posats a donar les gràcies, gràcies també a la Frida per fer d'intermediària!

Una forta abraçada i... fins aviat!!!

Vicenç

d'explicar un sonet. Ja saps quant difícil m'és a mi sortir-me de la versificació lliure.
Destaco on dius:

En l'esforç del concret, de l'exorcisme
del silenci i l'oblit, caic en l'abisme
del recompte sil·làbic i de mots.

Particularment llegint-te sembla que els mots brollin ben lligats tot sols del teu pensament.

Amic Antoni!
Moltes gràcies pel mètode, però crec que ni així podré fer un Sonet quelcom "potable"...
De totes formes, ho intentaré.
Deixant apart les bromes, trobe el teu Sonet sobre com fer un Sonet, a l'estil dels grans poetes del Segle d'Or de les lletres castellanes (Lope de Vega, Fray Luis de León, etc.), una gran demostració de mestratge i saber fer...
Una forta abraçada!

FRANCESC

PS Avui és Sant Antoni de Pàdua, un dels patrons del meu poble. Per si de cas és el dia del teu sant, moltes felicitats!