m'estimes?

És una versió de la pregutna clàssica, però hi afegeix de nou més gosadia, desimboltura, desinhibició sexual.

Cosa que demostra que en no ser la dona un mer paral·lel de l'home sinó que té dinàmica pròpia, afegiex informació, situacions noves en la mesura en que es fa realitat una major igualtat de drets.

Ara ens falta que quedi clar també que l'home no és un paral·lel de la dona sinó que també té vida pròpia; quan ho descobrirem?

Ahir deia una notícia que la dona s'ho passa més bé que l'home al llit, malgrat que aparentment l'home arriba a l'èxtasis més vegades.

(Em pregunto on seria hores ' d'ara la humanitat si fos a l'inrevés)

Sempre ens quedaran les hormones, gran sistema o cola que ho enganxa tot!

Jo recordo la priemra vegada que el sexe femeni em va deixar impressionat; devia tenir uns quatre anys; la nena - de Barcelona - savia baixar de les golfes per un lloc que no tenia les escales posades i feia per tant molta pendent. A més, argumentava amb gran facilitat: crec que la qüestió no era si venia o no de Barcelona!

Aprofitoaquest diàleg per saludar-te. Ens vam conèixer el dia de la presentació del llibre de Microrelats i des de llavors t'he estat llegint, i quan he arribat a aquest diàleg... no he pogut evitar comentar-lo! L'he trobat fresc, divertit, i molt ben portat, amb un realisme envejable! Una xulada, que ja m'agradaria haver escrit jo!

La monotonia atrapa a la parella per separat. Mentre un està actiu i es sent viu, l'altre ja està en la menopausa als trenta anys. Aquesta diferència fa que, a poc a poc, l'amor de la parella s'esberla. Segurament ella viu resignada, pensant que ell és el "normal" i que ha de tenir paciència. Però la resignació va de bracet amb la frustració. I mentrestant s'ho mira, va passant el més valuós dels tresors: el temps. I els anys s'enfilen l'un darrera l'altre. Però, si mentre es viu aquesta resignació, hi ha un amor que ho pot tot, endavant! I si no... porta i al carrer! Que la vida són quatre dies.

Molt xulo el relat, gypsy.

s'ha de poder parlar de tot, si no malament rai!Així que , parelles del món, feu com els protagonistes i dialogueu, si realment confieu en la parella, no useu l'elisió. És un símbol de la vostra por. I al final, penseu en vosaltres mateixos.
fins aviat, gitaneta! espero que anés bé la presentació del llibre!!
xitus.

Tan real com la mateixa vida. És veritat que també es dóna (potser és més freqüent) amb els pàpers invertits...
De totes formes, l'assumpte és el mateix: La pèrdua de la passió al pas del temps. Sembla que un fenomen universal i immutable.
Resumint: Un excel·lent diàleg!
Una forta abraçada!

FRANCESC

divertit i irònic d'una situació que podria ben bé formar part de la realitat, tot i que probablement l'exemple seria aplicable a qualsevol dels dos gèneres. Les frases finals m'han semblat genials!
La meva felicitació per aquest sentit de l'humor tant ben enfocat que a vegades et descobreixo.
Una abraçada ben gran

encertat, el troç de la masturbació...
Un diàleg ple i molt real, he trobat molta trasparència en els seus personatges, i respecte el títol un m'estimes amb aquest tema és brutal...
un petonet molt fort!!

...d'aquest repte -el qual no vull anomenar- va dir en aquell moment:

-A mi m'ha fet molta gràcia "m'estimes?", de gypsy. Conversa desinhibida d'una parella al llit -o serà 'tàlem nupcial'?- I amb reminiscències del dia 8. Ella porta la batuta i les ganes. Destil·la una certa animadversió cap el sexe masculí, però amb gràcia.
Amena,divertida i amb un final apoteòsic: la solució del marit.

Aqueix senyor segeuix opinant el mateix.
Salut i rebolica!

Mira que fins i tot demanar que no faci soroll... Quin muermo d'home, tu! I pensar que fa uns quants anys deien que les dones no sentíem plaer, que això només els homes... Em sembla que és una frustrada sexual la protagonista del relat, menys mal que li queda la fantasia. A part de la masturbació, les altres solucions que se m'acudeixen són totes políticament incorrectes, però no descartables jeje

vaig riure molt quan el vaig llegir, penjat al repte. Trobo aquest diàleg boníssim, gypsy. I ella que s'esforça a treure ferro i posar humor, però en el fons en el fons, aquest diàleg amaga una cosa que..... no m'extranya gens que inmediatament després el cor se li glaci.
T'abraço fort!

La veritat és que em sembla molt lleig posar una nota però també una mica cagadet no fer-ho mentre tothom es mulla.
Perdona, se'm havia passat.

Al començament em temia que em trobaria amb la típica història de l'home que no vol aprofundir en les relacions humanes, defugint les converses compromeses i de la dona que està més disposada a treballar per la parella, valenta fins a posar el dit a la llaga, encara que li faci mal a ella mateixa (una espècie de subgènere conreat per una nombrosa armada d'escriptores de diversa qualitat). Finalment m'ha semblat que la cosa ha derivat més aviat cap al subgènere de la dona que te tota la imaginació que li manca a l'home.
Si que és veritat que el ser humà és sovint molt més previsible del que molts escriptors que forcen la nota de l'originalitat pretenen. No em sembla gens malament que un petit diàleg com aquest estigui amanit amb tots aquests tòpics sempre i quan estigui resolt amb la gràcia que li has posat: el detall de que ella sigui la que demana de masturbar-se mentre ell li suplica que al menys no faci soroll és un detall d'originalitat (als contes normalment són els homes els que es masturben d'esquena a la dona) però en realitat és del tot coherent amb la personalitat dels dos personatges, la qual em sembla, d'altra banda, tremendament arquetípica.
Suposo que hi ha experiències de tot en aquesta vida i hi haurà algú que potser fins i tot li sembli molt realista. Jo haig de reconèixer que m'he sentit una mica identificat amb la dona; tot i que ja m'agradaria tenir la seva barra.
Moltes gràcies pel conte; no se si el meu comentari et pot ser útil que penso que no, realment.

v

distret i conegut...
Serà veritat que tenim el cervell diferent i les dones necessitem més que ens raonin les coses i ells són molt més simples i primitius?
Suposo que hi ha de tot...però en general...
Petons gypsy m'has fet passar una bona estona!