MÉS ENLLÀ...

Un relat de: Materile

Des de la finestra observaves l'infinit, com sempre feies. Però aquest infinit quedava tallat per unes muntanyes que t'impedien continuar en l’exploració, eren la porta que et separava del teu futur. En la teva investigació sempre et preguntaves què hi havia allà al darrere. Si poguessis arribar fins a l’altra banda... potser allà t'esperava una nova vida, un nou amor, uns nous sentiments nascuts del no-res...

De sobte, van aparèixer, tímidament, uns incipients núvols blancs; núvols atrevits que travessaven muntanyes, potser et volien dir alguna cosa...

Avançaven a poc a poc, lentament; per uns moments vas tenir por. Ho tapaven tot, semblava que volguessin entrar a casa. Vas cridar l’avi. Et va dir que et tranquil•litzessis que venien xino-xano i que encara trigarien a arribar. Tenies temps d'amagar-te i continuar pensant en la vida que t’agradaria. També tenies ganes de comentar a l’avi tots els teus desitjos i pors.

Volies ser gran i travessar aquelles muntanyes que t’impedien anar més enllà. Vas tancar la finestra, tenies por que els núvols entressin a casa, t’embolcallessin i et transportessin a l’infinit, fora del teu món, lluny de la teva família. Quantes contradiccions! Recordo que vas cridar molt fort i et vas agafar a la vora del llençol.

Dos dies després, ja et trobaves millor. La febre havia baixat i l’àvia somreia.

No entenies què havia passat. Et van explicar que un pagès va veure com el riu se t’enduia i s’hi va tirar per salvar-te; no sabien com hi havies anat a parar.

Amb el temps vas deduir que volies anar a l’altra banda i travessar les muntanyes, trobar la felicitat i abandonar la por, la por a la vida. Havies volgut anar massa de pressa i s’havia d’anar xino-xano. Deixar que la vida vagi al seu pas i no forçar el temps.
Ja no correries més... No es poden saltar les etapes d’una vida.

Comentaris

  • La impaciència...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 01-03-2017 | Valoració: 10

    ...ens juga males passades tant a grans com a petits.
    M'ha agradat molt la barreja de realitat i somni.
    Una forta abraçada
    Pinya de rosa

  • Serenor[Ofensiu]
    brins | 28-02-2017 | Valoració: 10

    Desitjos i pors...elements que ens han d'acompanyar inevitablement durant tota la vida i que hem d'assumir amb serenitat. Un relat molt ben tramat, serè i didàctic.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Hi ha malsons[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-02-2017

    que ens ajuden a copsar el vertader sentit de la vida amb els seus esculls i dies feliços.
    Molt bon relat, benvolguda Maria Teresa.

  • Pas a pas...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-02-2017 | Valoració: 10

    Pas a pas... no s’ha de córrer. La vida passa lentament, al seu aire, no la podem forçar.
    En aquest relat m’has donat més feina que en altres ocasions... i no és pas que et renyi, només en deixo constància. Tu escriu al teu aire, només faltaria!
    —Joan—

  • La vida[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat didactic. De manera suau i tranquila, vas desgranant una historia molt comú, les ganes de ser més gran, els desitjos, la por a volar i el temps pacient que t'ensenya a anar xino xano fins que arriba el moment. M'ha agradat

  • Oriental[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2017 | Valoració: 10

    Magnífic, Materile! Aquest relat té un toc oriental, com de proverbi xinès (i no ho dic pel xino-xano), on la natura i la persona humana són els protagonistes. Por i desig, ganes de viure i patiment, tot en un, tot en un relat sedant i molt gràfic. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10