Merda calenta a les sabates

A la meva ciutat corrupta les paradoxes es multiplicaven. La Ciutat del Comerç. No podia ser d'una altra manera; els carrers estaven infestats de petits comerços, la majoria botigues de roba. Com podien subsistir en una ciutat de poc més de 30.000 habitants?. De fet no podien.

Durant dècades el boom de la construcció indiscriminada a la costa va generar grans quantitats de diner negre a tota la comarca. Obrir comerços havia esdevingut una pràctica comú i una manera viable de blanquejar diners.

M'havia assegut a la barra d'un bar on solia prendre cafè abans d'anar a treballar. Algú s'havia deixat un diari obert al meu costat. Vaig mirar-lo per sobre les espatlles i un titular em va cridar l'atenció. L'Ajuntament havia destinat sis agents de policia a la tasca específica d'evitar que els gossos defequessin a la via pública. Dos dies a la setmana SIS agents de la policia local sortirien al carrer amb la única missió de multar els propietaris de gossos que no recollisin els excrements de les seves mascotes.

Vaig veure'm el cafè d'un glop i vaig deixar la tassa sobre el platet. Em tremolaven les mans.

Podies veure un excrement i no trepitjar-lo o podies no veure'l i caminar uns metres amb merda calenta a les sabates. Situació desagradable. Ara bé, amb els tiroteigs la cosa era diferent. Podies evitar les bales o rebre un tret a l'estómac que t'enviés directament a l'infern. Vaig intentar calmar-me. Només hi havia hagut un tiroteig al barri, caques de gos deu haver-n'hi milers per tota la ciutat vaig pensar.

D'altra banda, SIS policies locals poca cosa haurien pogut fer en un intercanvi de trets. Si jo tingués una pistola no em dissuadirien les porres de goma i els blocs de multes. Al capdavall al meu barri només hi venien policies de debò: agents de la policia estatal i autonòmica, de les brigades d'estupefaents i anti-bandes. Allò si que era efectivitat.

Vaig tancar el diari i vaig pagar. Feia tard a la feina. A la meva ciutat corrupta si alguna cosa no t'agradava escupies a terra i murmuraves quelcom desagradable. No servia per a res però et feia semblar més dur i això tenia els seus avantatges.