Menties...

Menties mentre em deies t'estimo, paraules que s'endu el vent més enllà del horitzó. Em fa mal, mal el cor perquè me l'has trencat i jo et segueixo estimant.
Fotografies que hem recorden que algun dia vas existir,
que algun dia vas estar al meu costat.
El record d'aquells petons que hem feies mentre una llàgrima lluitava per relliscar de la meva cara.
Aquella cançó tan especial que feia sentir-nos l'un per l'altre.
Necessito un d'aquells petons tan especials que hem feien sentir únic, no hem deixis morir de sed, dóna-me'n un encara que no signifiqui res per tu.
La pluja plorant m'ha dit que tot s'ha acabat i que t'he de oblidar, que no m'han de fer mes mal i que veritablement t'he estimat.