Cercador

Llista categories

Menjar-se el món

Un relat de: Tona

Em miro al mirall,
i no em veig.
Bec litres d'aigua,
i no em passa la sed.
Respiro cada dia,
i em continuo ofegant.
Miro aquest món,
sense arribar a veure res.
Escolto cada passa,
sense aconseguir cap meta.
Parlo durant hores,
sense saber el que dic.
Estimo a tothom,
sense enamorar-me de ningú.

I penso...

Fa massa que em moro de gana,
però no m'atreveixo a menjar-me el món.

I és que, visc per viure...
i em consumeixo per moments.
¿Què té la vida de bo,
si no hi posem passió?
¿ De què serveix passar en silenci,
per un lloc on no tornaràs?
¿ Per què malgastem hores decidint,
si tan és el camí que escollim?

Diga'm,
¿ què és la vida si no vivim
cada minut com si fos l'últim?

I penso...

Fa massa que em moro de gana...
Avui, obre la porta.

Surto a menjar-me el món.

Comentaris

Afegir comentari

Morir-se de ganes de menjar-te el món[Ofensiu]
jacobè | 17-08-2005 | Valoració: 10
Estimada Tona! L'hagués pogut escriure jo aquest poema! Però te m'has adelantat, je,je. No només pel què hi dius, sinó la manera d'expressar-ho. Tinc un poema que no hi dic el mateix però té trets similars. Me'l deixes endur cap als meus preferits?
No res![Ofensiu]
George Brown | 15-01-2005
Sí, hem de viure la vida com si fos l'últim minut (o potser com si fos l'últim dia, per no passar-se tant!) sinó, que hi fem aquí?
endavant, surt a menjar-te el món, però amb calma, que el món és molt gran i no es pot menjar en un dia, que encara t'empatxaries... per tant, s'ha de menjar mossegadeta a mossegadeta, i sobretot, digerint-lo correctament...
una abraçada,
Jordi.

l´Autor

Tona

48 Relats

92 Comentaris

65094 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Afegir a preferits

Biografia:

Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!

miyazawa_forever@hotmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >