Me'n vaig

no sé què em passa amb vós, ... però em colpegeu cada cop que us llegeixo, ... mmm, ... no sé per què però, em toqueu l'ànima d'una manera estranya, ... mmm, és els vostres versos que m'evoquen imatges de desolació, de dissipació, ... em trasbalseu, i em feu pensar, ...

un poema ple de missatge, ... deixeu-me que me l'emporti i torni a fer-vos un comentari estrictament més literari, ... i menys emocional, ...

vostre sempre, ...

OhCapità

Em desperten les teves paraules, la por davant la bellesa de la teva poesia.
Cada vers és una nova sensació, més... inexpresable el que em fa sentir. (Molt em temo que no sé expressar el que sento tan bé com tu)
Simplement... m'encanta.

Eternes gràcies de...

Ningú.

Això sí que és un poema original i ben fet (inspirat, bell, profund, dens, etc). M'ha encantat, m'impressiona la manera que tens de dir certes coses...
Malgrat tot, el que més m'ha sobtat i agradat és l'estructura tan atractiva que li has donat: dos quartets al final dels quals hi ha tres versos com situacionals, il·lustratius, misteriosos.
El teu esperit lliure, rebel i gran poeta ha fet un sentit poema sobre el tema de la mort (si l'he entes bé). M'agrada moltíssim.

En fi, i lògic és que t'agradi que et comentin, a tothom li alegra; jo et llegeixo i et comento molt a gust. Gràcies a tu també per llegir alguna tonteria de les meves.

Una abraçada.

Arbequina.

PD:Per cert, jo també visc a l'Hospitalet, així doncs, visca L'H i visca TGN.

Quin padassu de parell de poemes que ens has penjat !!!

M'agrada més aquest que Adéu per això encara que aquest sembla que hagi passat desapercebut ...