Cercador
Me'n vaig lluny
Un relat de: Jordi- Compartir:
Navego en els meus dies
per rius de soledat
caminant contra el vent
avorrint la societat
Il·lumino els meus passos
amb els fars del record
agafant mans amigues
com si fossin tresors
Me'n vaig lluny
marxo corrents
per a fer realitat
els meus comptes pendents
Volo lluny
viatjo de pressa
em sento lliure
sense disfressa
Ja no em veus
ja m'he esfumat
he desaparegut
a tota velocitat.
Com si fos un somni
m'ho he imaginat
i al obrir els ulls
tu ets al meu costat.
Comentaris
-
perquè he llegit l'anterior[Ofensiu]ANEROL | 04-12-2008
entenc que estas bé trobant la teva companya; però no és el que he sentit en la primera i segona lectures, abans que els altres poemes que t'he comentat. He sentit que volies fugir d'una realitat
-
paradoxal[Ofensiu]brins | 04-12-2008 | Valoració: 10
quan ja ens introduït en la teva soledat, fas un cant a l´amistat i a la companyia. Molt bonic i amb final inesperat. Enhorabona