Cercador
ME'LS VAIG TROBAR POSATS
Un relat de: teresa serramià i samsóNo m'he escollit pas jo. De mi no he triat res:
ni el rostre, ni el somrís, ni cap habilitat
de les poques que tinc o em crec tenir, ingènua.
Ni tampoc els defectes: tants!, que plouen xàfecs
damunt meu inundant-me, sobreeixint per ulls,
orelles, mans. Naixent, vivint, morint, en mi.
No he escollit aquesta casa que dic, meva,
ni aquelles mans que alçaren les parets, potser,
amb franca indiferència. -Qui ho pot saber!-
No he escollit pas, el sexe, el desconsol, el crit,
ni aquesta timidesa, que em tapa la mirada, patològica,
arrossegant-me pel desert florit d'aquest
moment que raja set a dolls, tot projectant-me
de ple, en la nit de la incertesa, quan esclaten
coets de somnis que s'esbalcen en crits, precs,
silenciats de tants colors gràvids d'enyor.
Comentaris
-
Si que escolleix un[Ofensiu]ANEROL | 08-08-2007 | Valoració: 10
acceptar-se i lluitar. Ets poeta gran i, encara que algun poema teu em costa una mica d'entendre, m'encanta llegir-te
-
Hala, companya![Ofensiu]rnbonet | 08-08-2007
Com poema, immillorable! Amb essències de clàssics i flaire de nous temps. Jovenívols, per què no? Almenys, per la temàtica: constant desig; constant rebel.lia,; constant lluita present. Inconformisme.
Per què, en aquest temps de serenor, -se suposa, no?- bullir encara en incerteses més o menys ingènues? O eternes, també!!!
Salut i rebolica!