Melancolia

Hi ha dies que
necessito estirar-me al llit
i no pensar en res.

No pensar en res,
o pensar en tot.

Deixar la ment en blanc,
o saturar-la d'imatges.

Veure passar la pel·lícula de la meva vida
qüestionant-me tot el què he fet.
Veure tot el què sóc
i dubtar de cada petita part del meu cos.

Deixar-me endur
per una immensa tristesa
que m'esmicola l'ànima.

Ensorrar-me de pensaments tristos
que enterboleixen la meva ment
i humitegen els meus ulls.

Endinsar-me en els meus somnis
i esmicolar-los fins a no deixar-ne rastre.

Rebuscar pels meus pensaments
fins a ensorrar qualsevol esperança.

Necessito pensar sense pensar en res.
Pensar deixant la ment en blanc.

Comprimir el meu cor
i extreure'n tota la seva força
fins a exprimir-lo tant
que l'última gota de la seva energia
regalimi per les meves galtes
humitejades de llàgrimes.

Hi ha dies que de sobte
el meu somriure desapareix
per deixar pas a un rostre absent.
Que els meus ulls intenten
mostrar el seu dolor,
però les llàgrimes queden
presoneres de la tristor.

Hi ha dies que no veig el motiu de somriure.
Que no sé d'on extreure les forces
per seguir endavant.

Dies en que sento que els meus ulls s'obren i es tanquen
sense adonar-se de cap canvi.
Que tot gira al meu voltant
i jo aturada en una tarima
no segueixo cap moviment.

Hi ha dies en que res sembla tenir una forma.
En que tot sembla indefinit.
On els colors no aconsegueixen mostrar-se.
Dies en que tot sembla enfonsar-se
i jo m'ensorro amb ells.