Me l'estimo molt

Un relat de: manel

Recordo perfectament la primera vegada que el vaig veure. Era una tarda assolellada de juny, les acaballes d'un dia polsós i carregat d'humitat. Estava assegut en una terrassa d'un bar al centre de Teheran, prenent-se el te amb una serenor que contrastava amb el bullici de gent i el brogit dels vehicles que inundaven la ciutat. Duia el cabell ben curt, i barba d'un parell de dies.
Jo arribava tard a la feina però em vaig aturar un moment per observar-lo millor, era molt atractiu. Ell també em va mirar, semblaven dues persones alienes a la frenètica velocitat de la civilització. Em va somriure, i vaig penetrar en la foscor dels seus ulls enmig d'una esgarrifança.
Casualitats de la vida, ens vam acabar coneixent uns dies més tard. Vam connectar ben aviat. És diu Akbar, és alt, guapo, ben plantat, però també intel·ligent i agradable, i té un somriure encantador. Una delícia d'home.
El primer petó va arribar poques setmanes després. Ja érem bons amics i un vespre em va acompanyar fins a casa. Poc abans d'arribar, aprofitant la solitud del carrer i la foscor de la zona, em va arrossegar fins un racó per deixar-me tastar el seus llavis.
La relació va anar a més, i gràcies als seus contactes, vam poder-nos veure tota una tarda en un pis dels afores de la ciutat. Jo encara no havia estat mai amb un home, ell ho sabia, i em va tractar amb una tendresa especial.
Suposo que la confiança ens va trair. I si us poséssiu al meu lloc? No acabaríeu perdent el món de vista?. El cert és que algú ens devia veure, i ens va denunciar. La policia ens va seguir, i finalment ens van enxampar una tarda en aquell pis.

Ja no sé els dies que fa que estic tancat aquí dins. La humitat m'està destrossant els ossos, i haig de compartir la porqueria que em donen amb les rates que corren per tot arreu. I tot això, per què?
Em diuen que estic malalt, que m'he de redreçar, que és antinatural el que em passa. Potser sí, potser tenen raó, la veritat és que jo també ho creia. Però això era abans de conèixer l'Akbar. Ara només tinc una cosa clara: Me l'estimo molt.

Comentaris

  • Clar de lluna | 02-03-2008 | Valoració: 10

    ...ja fa dies que el vaig llegir i em va agradar, però ara en una segona lectura encara m'ha agradat més. Toques temes importants i ho descrius molt bé, a més transmets el sentiment d'impotència davant l'amor perfectament!

    Un plaer!

  • Bon relat[Ofensiu]
    deòmises | 04-12-2007

    que no havia pogut llegir quan es va penjar (perquè l'activitat del cap de setmana no m'ho va permetre). Ara el descobreixo i m'ha agradat fer-ho. Bon tema, ben exposat.

    Gràcies, d.

    PS: veig que encara no has paït la penjada dels meus relats, però no passa res. Hi ha gent amb digestions lentes... Salutacions

  • Capacitat d'estimar[Ofensiu]
    Nubada | 04-12-2007

    Ni les lleis ni els càstigs no poden fer que qui estima de debò deixi d'estimar.
    I molt sovint, els malalts, estranys, diferents... són els que tenen més capacitat d'estimar.

    M'alegra que t'hagi fet riure el meu poema. És el que pretenia, de tant en tant també va bé escriure coses només per riure...

  • Ostres, manel ![Ofensiu]
    Siset Devesa | 03-12-2007 | Valoració: 10

    Quina activitat, aquest cap de setmana !
    Aquest document és el relat d'un tema d'actualitat. Sota la narració hi fas la denúncia d'una situació que es pateix en gran part del món. Malgrat ser al segle XXI, en algun lloc encara es viu a l'edat de pedra.
    Salut !

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

432 Comentaris

103719 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht