Mar

Si veus el mar sigues clar:
Deixa que et portin les ones
I emporta´t les estones
A la teva llar demà.

Mira el que et diu el blau
De l´escuma engrescadora
I el que et diu el temps i l´hora
De no anar-te´n d´aquell cau.

Encén focs en grans fogueres
A sota les llunes teves
De les nits de bon amor
I deixa anar al mar una flor
Perquè pugui saber l´aigua
Que aquí no sabem gaire
Però que entenem amb el cor

Olora, ara, la sal
I el peix que alegre salta
A l´horitzó
I que t´aguaita
Malgrat ésser lluny i alt.
I del peix profund recorda´t
I algun perfum emporta´t
Del fons d´alga i de coral.

I del mar recorda aleshores
Que ens ha donat les vores
I la vida i la virtud,
i que per allí surt el sol
i en altres llocs s´hi posa,
perquè el mar és una cosa
com Déu, que és tot solitud.