Mar

Un relat de: prudenci

Si veus el mar sigues clar:
Deixa que et portin les ones
I emporta´t les estones
A la teva llar demà.

Mira el que et diu el blau
De l´escuma engrescadora
I el que et diu el temps i l´hora
De no anar-te´n d´aquell cau.

Encén focs en grans fogueres
A sota les llunes teves
De les nits de bon amor
I deixa anar al mar una flor
Perquè pugui saber l´aigua
Que aquí no sabem gaire
Però que entenem amb el cor

Olora, ara, la sal
I el peix que alegre salta
A l´horitzó
I que t´aguaita
Malgrat ésser lluny i alt.
I del peix profund recorda´t
I algun perfum emporta´t
Del fons d´alga i de coral.

I del mar recorda aleshores
Que ens ha donat les vores
I la vida i la virtud,
i que per allí surt el sol
i en altres llocs s´hi posa,
perquè el mar és una cosa
com Déu, que és tot solitud.

Comentaris

  • Escoltant el blau[Ofensiu]
    Aquarela | 10-03-2006

    Jo miro sovint el mar i escolto que diu el blau de les ones... algun cop, fins i tot sota la lluna, quan no ho puc mirar, l' he intentat escoltar... fins que s'anuncia l'aurora.. i llavors, amb un pinzell a la mà, m'he despertat!
    M'ha agradat llegir-te, una pinzellada afectuosa
    Aquarela

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: