Manifest per a la Dignitat Subalterna ( mds)

Subalterns;

Són legió els grotescos que desafiant el nostre bon gust s'autoprocalmen vencedors en la jungla contemporània de cartró pedra. Obliden que som nosaltres, els subalterns, qui els portem al circ romà per a riure'ns d'ells. Mantenint les formes, això si.
Molts també es presenten com a pretesos perdedors, i de la seva falsa condició en fan un dogma erroni. S' acostumen a diferenciar de la resta de subhumans per les seves ulleres de pasta negre. Modernillos. Postmoderns. Psicoanàlisis a mansalva.

Subalterns, la nostra és l'auténtica condició de perdedors. Ningunejats, menyspreats, silenciats, humillats, poc desitjats… si, som nosaltres, els subalterns!
Davant de les injúries i injustícies que cauen sobre la nostra delicada testa cal defensar el nostre honor i fer valer els nostres principis immutables de nihilisme, rencor i odi contra aquest angoixant present dominat per folls i folles. Podreu humillar els nostres cossos, pero mai us atreviu a jugar amb les nostres ments malaltes i àvides de venjança!

El nostre moviment s'ha de basar en les misives ultraortodoxes del nostre primer Màrtir, Ignatius J. Reilly, creat pel Pare, John Kennedy Toole. Allà trobareu, subalterns, les nostres veritats. Som persones que premeditadament reneguem de viure segons les mínimes normes de convivència humana, les quals trobem detestables tan desde el punt de vista teològic com geomètric dels que tan parlava el Primer Màrtir.

Reafirmem-nos doncs en la nostra pretesa i ben calculada mediocritat per a preparar el camí a l'Autentica Revolució Subalterna. Perqué, subalterns, Déu els cria i ells s'ajunten; les traidorïes a la que som continuament sotmesos per modernillos i falsos perdedors només fan que ells -els necis- es conjurin entre sí contra nosaltres, guardians de la raó i del saber estar dels nostres avantpassats.

Restem impassibles davant les dagues enverinades que de manera continua ens envien les nostres antigues acompanayants, que només ens volen als seus peus en determinades i restringides ocasions, depenen del seu egoista cicle menstrual. Neguem-nos al seu joc. Sense compasió jaurem a la vora del riu per veure passar els cadàvers dels nostres enemics, a l'espera de la Bella Laura, personatge mitològic que representa l'adveniment de l'Amor Auténtic que coronarà la nostra República Subalterna regida amb mà de ferro per nosaltres, els veritables subalterns.

Que cap subnormal ens desvii del nostre camí.