MALSON

Assegut davant meu viatjaves
i semblava com si jo no hi fos,
des del gris fred vagó
miraves l’exterior,
com el futur, veient-se ben fosc.

Un bitllet que sols era d’anada,
procedència, un país fet pels dos,
en el vidre un teu clon
i gotes que de cop
tan podien ser pluja com plor.

Jo només era una espectadora,
tant distant tot i estan tan a prop,
amb un mur entre els dos
tapiats dins seu els mots
en el tren que et duia a l’aeroport.

L’aire quiet mentre tot trontollava,
sacsejant amb fermesa el teu cor,
ni un petit gest o esforç,
al compàs d’un trist so
que a tu et duia molt lluny i a mi enlloc.


I de sobte ara els ulls se’m inunden
vessant sobre el coixí el desconsol,
ulls plorosos i molls
despertant d’un malson,
descobrint com al meu costat dorms.





.