Maleït ventot!

penso que el temps no desvirtua en absolut el valor de l'homenatge i el record per unes vides arrabassades. Sempre és trista la pèrdua de vides humanes, però en el cas dels nens ens fereix a tots molt més endins. Un poema, preciós, Joan, de veritat.
Una abraçada

Soc una noia que s'ha apuntat com a lectora per aprendre'n. He llegit als autors més valorats i en concret, per la seva edat, a ullsblaus1, i he vis que us va dedicar un poema.
Llegint aquest vostre, dedicat si no vaig errada, als nois de St. Boi, m'heu fet plorar un xic. No sé comentar però aprecio el que m'agrada i el que no. Crec que a Relats en Català puc aprendre molt. Gràcies per atendre'm.

Gran encert el teu plé de sentiment i amor.
Un xic tard però.

És veritat -tal com deixes dit en el teu comentari-, el poema ha perdut el valor de la immediatesa, però això no priva de reconèixer la teva sensibilitat vers la dissort d'uns infants, que mal vent se'ls endugué.
- Joan -

de molt aprop perquè visc a Sant Boi. Un amic d'un dels meus nets en va patir les consequències. Per sort no ha perdut la vida, només te un braç trencat i un trau al cap.
Tens un gran cor, Joan.
A reveure.
Nonna_Carme

Jo també vaig escriure el mateix dia que tu, quatre linies dedicades als quatre nens.
Va ser un dia molt trist dissabte passat i que a mi personalment m´ha durat part de la setmana.
Boniques paraules les que dius i sentides.
La vida és realment dura en situacions com aquesta, duríssima.

Un petó gran

El poema està molt ben fet, és el mínim que es mereixen aquests pobres nens. Un molt bon homenatge. Felicitats!

Salut i records!
ullsblaus1

El vaig fer el dia 25, diumenge i el vaig enviar a publicar. Avui dia 1 l'han publicat i perd interès.
Les coses en fresc ajuden a recordar-ho mollor.
Qué hi farem si ha trigat tant a ser publicat.