MALA SORT (o la metamorfòsi a l'inrevés)

Només eixir de casa vaig esvarar i m'hagueren de dur a l'hospital amb una cama trencada. Adolorida vaig tornar a casa al cap de les hores. Feia molta calor, vent de ponent i els incendis a les muntanyes properes deien les notícies que estaven incontrolats.
Ma casa era com una cova i només tenia un ventilador que era tot soroll de tan vell. Al pati ni somiant s'hi podia estar, més valia tancar les dues úniques finestres per a que no entrara gens d'escalfor.
Em vaig dutxar com vaig poder, és a dir, em vaig esguitar aigua fresqueta espaiet i amb cura.
Vaig sopar al sofà amb l'extremitat esquerra del guix en alt.
De sobte em gire i... una panerola!!!!!, fosca, rogenca, grossota i llargueruda d'antenes, tan fastigosament quieta i alhora preparada per a marxar i perdre's per qui sap quin racó.
Sabia que si no me'n desfeia d'ella no anava a poder dormir tranquil.la. Em vaig posar molt tensa, i a més m'estava començant a picar la cama. De cop em va vindre una recaiguda sentimental i m'enyorava de quan havia viscut amb alguna parella, i no perquè així haurien de ser ells els encarregats de desfer-se d'aquella bestiola immunda sinó perquè darrerament només venien per casa panerol.les i em semblava que era amb elles que compartia el dia a dia. Ni les meues amigues em visitaven.
Tocaren a la porta. Evidentment no esperava ningú a aquelles hores. Dubtava si obrir o continuar observant l'insecte. Insistien.
Vaig tirar la sabatilla fent una punteria increible! Quedà potes en amunt, ni es bellugava.
Ja va! Em costava moure'm. Ja va! Per fi aconseguia posar-me dempeus després de baixar la cama lentíssimament i amb cara de patiment. Un moment que ja va! Uns passets amb crosses fins a l'entrada i arribaria. Qui és? I escolte: Kebap!! Increible. Obric la porta dient crec que s'ha equivocat...Cara de suor d'un xicot ben plantat, alt, semblava enrogit pel sol o la xafogor, cabells amb rastes. Esbufega. Dic: Kebap de què? De pollastre, diu ell. Ah si, me'l pots entrar?, m'acaben d'enguixar la cama i no puc sola. Decidit entra i em pregunta que on ho deixa i li dic que a la tauleta del saló. Jo mentres em disculpe per haver trigat a obrir, que entre la cama i que just estava trepitjant allò... no pot ser que haja fugit si està humit i tot de l'esclafament fulminant, exclame. Què era una panerol.la?, diu ell. Si,com ho saps? Diu que no sap, que s'ho ha imaginat i també em diu que li agrada molt aquell grup, senyalant el disc de Manel que es troba al costat de la tele. A mi també, huí precísament anava a comprar-me el segon disc quan m'he caigut només eixir de casa i ja no ha pogut ser.
I així va ser com la panerola desaparegué de la meua vida i vingué l'Oriol amb disc nou de Manel i tot, que el portava a la moto.