Dos que s'enamoren.

De vegades sents que algú diu allò de que es va enamorar a primera vista i penses si clar, i ara, quina bajanada, això només passa a les películes o a les novel.les però no és real, és impossible, aixó són fantasies, somnis.

Jo no em vaig enamorar a primera vista però si que em va atraure a primer cop d'ull la persona de la què m'estic enamorant. Em va atraure com m'han atret i me n'atrauen d'altres. El que passa és que amb molts d'aquests altres tot es queda en això, en un cop d'ull. En realitat si coneguera a molts d'aquests que m'atrauen me n'enamoraria de ben pocs, qui sap si d'algun. I alguns m'han atret a primer cop d'ull i magreig i morreig però em van deixar d'atraure ràpidament, alguns d'ells de grata atracció, he de dir.

El cas és que ara, m'estic enamorant, i no d'un amor a primera vista però sí d'un amor que va ser atracció a primera vista, d'una atracció que no va acabar amb el ja ens vorem que vaja bé.

Cada petita cosa que faig que només a mi me sembla valorar vull compartir-la amb ell, li diuen Martí. A mi em diuen Beatriu, tots me diuem Bea. Martí és genial, m'ho passe en gran amb ell.
Jo de vegades sóc molt decidida i em deixe dur però després sóc un poc cauta i m'agrada anar a poc a poc. Ell és divertit i esbojarrat però alhora seriòs amb tot el que fa, la seua professió, la seua habitació. Tot ordinat i tot ben col.locat però és espontani i sempre vol dir la seua en totes les discusions, no amb mi sinó amb tots i així mateixa quan s'encabota i s'enfada i es cabreja i expolta és insuportable. Perd la compostura, després se n'adona, es reconeix exaltat, es disculpa però a la propera tornarà a la mateixa postura. Incorregible. Com jo, que de tan poc a poc que vaig a voltes el que sóc és lenta i m'atasque, m'embosse, em capfique en el meu món, i jo ho sé que sóc lenta però és que no sé com no ser-ho. Preferisc anar tranquilament que estressadament. I Martí de vegades m'estressa com jo de vegades a ell l'exaspere.

Ja ens anem coneixent i agafant confiança per aixó li he dit que l'estime. I ell em diu amoret. I jo li dic carinyet. I ja ho hem fet a la cuina, i al bany, al sofà, al terra, a l'escala i al mar, al matí, al migdia i a la nit dos cops, de cara, d'esquena, de costat, sentats, depeus, amb la boca, amb les mans... de quantes maneres més es pot estimar, fer l'amor o follar?

Ell també m'estima diu per fi, però no sap perquè. Jo li he dit que potser és perquè si, perquè és un sentiment i no hi ha més explicació, ell que tot ho vol saber.

És carinyòs i em fa besos humits al coll. Jo li rente amb l'esponja a la dutxa el cos i quan arribe als peus la meua boca es troba amb una sucosa i amerada verga que se m'esvara de la boca però que atrape suaument amb les dents i la hi pose tensa i tersa, aleshores depeus busque la seua boca i just quan dins la panxa em voletegen palometes uns dits grans i llargs juguen amb el cony que s'obre espectant i vol que recolze una cama a la paret de la banyera i li mostre l'obertura rogenca i aleshores de genolls i amb les mans al meu cul, a les cuixes i a l'entrecuix amb la seua llengua em treu alenades de plaer. Finalment per no perdre l'equilibri el faig alçar i agafant-lo del penis com si fóra de la mà l'aprope cap a dins i llisquem els cossos mentre les nostres boques alenen properes. Hem de parar perquè sense condó no podem acabar. Ens sequem un poc i acabem al llit.

-Què bo amor, diu Martí.
-Bonissim-somric- abraça'm.
-Un bes.
-T'estime.
-Jo també.