Dos que es coneixen

Aquella nit va ser molt especial. Vaig riure molt i vaig gaudir molt. Em posava molt aquell xicot. No volia que s'acabara el desig, volia que la nit s'allargara, que no ens entrara la son, que no arribara el matí i ens separarem. Però va arribar el matí, ens vam donar els telefons i ens vam acomiadar.

A la nit mateixa d'aquell dia ja no em podia aguantar i li vaig enviar un missatge de mòbil per a saludar-lo i just quan el vaig enviar vaig rebre un de seu. Ens estavem escrivint al mateix temps! Era potser una senyal? Vam intentar quedar un parell de voltes però per diverses raons no va poder ser. Finalment havia una peli que els dos voliem vore i després ens fariem unes birres tranquilament.

Vam estar comentant la peli i riguent. No estavem d'acord en algunes coses i fins i tot ens enfadavem amb l'altre per les nostres raons però en el fons tot eren somriures encara que no arribarem a cap acord. Al cap d'una estona, quan potser ja no sabiem què dir o ja haviem dit tot el que haviem de dir aquella nit, ens van entrar ganes d'anar al llit, de l'obscuritat de l'habitació i de la nuesa dels nostres cossos. Va ser també molt especial, amb una mica més de confiança, no tan a cegues, però amb un desig semblant.

De matí em va acompanyar a la parada d'autobus i m'agafava de la mà però no sé per quina exacta raó allò em va incomodar. No erem parella. Ell m'agradava molt però desconeixia moltes coses d'ell i de la seua vida i em faltava encara confiança. Una cosa es beure una mica plegats, estar una estona junts xarrant, de nit, a certs llocs, cercant el tacte i una altra era així en fred, al de matí, amb la cara llavada. Agafar-nos de la mà o del bracet com una parella obertament parella. Bé, no era la meua idea de començar a conèixer i a eixir i a quedar amb algú. Potser vaig ser brusca al soltar-me, però ens vam acomiadar amb un bes i una abraçada i els nostres ulls al mirar parlaven. Això sentia jo, sentiria ell el mateix? Certament ho haviem de parlar perquè certament m'interessava aquell xicot i volia conèixer-lo de profund, i deixar-me conèixer tant com també donar-me a conèixer.

La següent cita va ser a passejar al mar. Li vaig comentar allò d'agafar-nos de la mà. Ell em va dir en un primer moment que ho havia fet sense pensar, sense cap intenció concreta, ni molt menys per a incomodar. També es va sentir molest al jo soltar-me aquell matí, li va semblar brusc, es va sentir rebujat o que m'avergonyia que ens veiera algú junts. Li vaig dir que res d'això, que no era pels altres, que era per mi, que me sentia un poc forçada anant així caminant de la mà, a més, les mans em suen li vaig dir i vaig riure, buscant la relaxació en l'intercanvi de parers. Es va quedar pensant més. Saps, em va dir, crec que t'agafava de la mà per allargar el contacte, per a que no t'escapares, perquè volia retindre't un poc. Doncs ja saps, li vaig dir jo, si m'agafes de la mà com una peça de caçera triomfal i jo em desagafe serà perquè no m'agrada trobar-me atrapada, no perquè no m'agrades tu ni vullga estar amb tu. Si, crec que entenc el que vols dir. I jo també t'entenc a tu, crec, vaig dir tot estirant els braços cap a ell amb les palmes de les mans en amunt.

I així anavem descalços i de la mà, caminant per la voreta de la mar, amb les sabatilles nugades i al muscle penjant. Li vaig donar un bes a la galta i em va somriure i estava molt bonic amb els ullets aprimant-se-li.

-Te convide a sopar, vindràs a casa demà?
-Clar que si, només m'has de dir on vius.

Aquella tarda a la platja de principis d'estiu no va acabar amb sexe explícit però si amb molt de desig. L'excitació em portava per moments a ser insuportable de contindre. Em tocava i em llepava amb la seua llengua la meua i jo em pensava que orgasmava de plaer i respiració accelerada. El seu penis dur l'acaronava a traves dels fins pantalons curts i fins li ficava la ma per l'entracama. El meu ventre batia i la seua respiració l'acompassava. Buscava amb els pits el seu cos i em resseguia l'esquena i el cul amb les mans apretant-me cap a ell. Ens calmarem, com si s'hagués complert el clímax. Ens acomiadarem finalment esperant-nos per a l'endemà i amb el pensamnet de mantindre o contindre, continuar, aquell desig per a poder fer-lo esclatar de ben amunt. Mentrestant ens masturbariem de ben segur alguna que altra volta, ben sanament.

I soparem a ma casa, i esclatarem, i quedarem per a dinar, i anarem d'excursió, i al cine de nou, i ens trobarem de casualitat un dia pel carrer, i prenguerem alguna cosa amb uns amics meus, i anarem a casa del seu germà un moment, i vingué a ca els meus pares amb una amiga meua i xarrarem plegats una estoneta, i vaig anar a un concert amb ell i unes amigues seues i passaren les setmanes i de sobte coincidiren més missatges de mòbil just al mateix moment, riguerem i continuarem quedant.

Els nostres cossos s'anaven coneguent també al compàs dels desitjos i de les estones de plaer. Ens buscavem, ens esperavem i anavem soltant confidències amb mescla de seguretat i esperança de que l'altre no tiara a fugir donada la inversemblança o la insignificància. Ens arriscavem a poc a poc allargant i assaborint la complaença de sentir-nos acompanyats o en companyia l'un de l'altre, tantejant-nos.