Mai ho has notat?

Mai has sentit un nus a l'estòmac quan estas prop de la persona que estimes, i el que més desitjes és abraçar-lo? No has sentit com cada múscul del teu cos, un per un, necessita reaccionar, correr fins prémer l'altra persona contra tu? Mai has desitjat que aquest abraç no acabe, acaronant-li els lavis suament amb el palpís dels dits, fins baixar suament la mà i acaronar alhora els cabells?
Quantes vegades has desitjat que aquesta persona et diga "t'estime", sabent de sobra que si t'ho diu eres feliç per sempre.. i quantes vegades també has desitjat que et diga: Tens plans fets per als pròxims anys? i dibuixar un somriure sabent que sí, els tens, els acabes de fer en el mateix instant en que els teus llavis han besat els seus i la teva mirada ha creuat amb la seua, i esperes, que a partir d'aquest moment, mai deixes d'estimar-lo, mai deixes de sentir aquell nus a l'estòmag, mai deixes de somiar amb les seves abraçades, i la forma en que, suaument, li acarones els llavis i els cabells. I somrius. Somrius cada vegada que et mira, que et diu alguna cosa a cau d'orella, i somrius cada vegada que et somriu. Ets feliç, ho saps d'es d'aquest mateix instant.