Dorms....

T'observe mentre dorms, i espere que tornes a obrir els ulls per acaronar lentament el teu somriure amb els meus càlids dits que busquen cada mil·límetre del teu cos, descobrint-lo poc a poc, descobrint-nos el cèl en cada respiració... Sent conscients que aquest moment únic no és comparable amb tots els que més tard viurem. Aprenc a mirar-te, en silenci, quan cada una de les teves respiracions em fan reviure, com un gat de set vides, però jo inclus arribe a les vuit, a les nou... I et torne a mirar. No m'obligues a anar-me'n, ni a deixar-te, no m'obligues un cop més, no.. Et necessite ací. Pense en tu quan dorms. Pense en tu quan somnies. Pense en tu. Desperta, besa'm, interromp aquests pensaments i explica'm una altra vegada, una darrere altra, perquè em fas sentir tan feliç.. Explicam perquè sent açò... La meva pell, els meus dits, la meva boca, et descobrixen poc a poc en somnis. No em robes els dies, deixa'm plena i feliç, no deixes que ningu em deixe exhausta, buida. Tan sols tu m'omplis de forces destapant llençols, allunyan-los, gaudint del sol i del paisatge, de les càlides i properes terres de nostra València. Has sigut, una vegada més, la meva cançó, i m'has fet volar lluny, tan lluny que he arribat al futur i t'he vist amb mi. Dormies, dormies amb mig somriure a la boca, i el sòl del matí que es reflexava et dibuixava tendrament la bellesa reflexada inclus als meus ulls, que et miraven, que et despullaven, que et desitjaven, que t'esperaven.....