Cercador
El món en un desdejuni
Un relat de: Marteta12Estimat amic:
Com cada vegada que em sent espantada, em refugie en tu. No et diré res que amb anterioritat no t'haja dit i que amb el meu pensament no haja somniat. Sé, de bona mà, quins son els nostres ideals, i sé que lluitarem pels qui som diferents. Persisteix en mi el teu record cada dia, el record de com ens fem sentir l'un al costat l'altre. Has estat, sense imaginar-ho, la brúixola que m'ha ajudat a seguir el camí, a no perdre'm.. I sense adonar-nos, el temps ens retornarà paraules, imatges i preguntes sense resposta que aleshores entendrem. Complirem somnis, viurem de petites alegries, i tot això serà nostre futur. Jo avui et vull parlar d'ell. Et parle dels quatre petons que buscarem quan ens enfadem, com de costum, o d'aquella cançó vella que, si fóra per nosaltres, sempre estaria de moda. De les cerveses que ens acompanyaran quan la brisa de l'estiu ens acarone els cabells i pensem en agafar les nostres guitarres i oblidar la resta del món per uns instants. De tots aquells moments gaudint del sol i del paisatge, de les càlides i properes terres de nostra València. Dels concerts que ens esperaran un divendres per la nit, amb la mateixa il·lusió d'uns nens petits la nit de Nadal. Jo avui et parle de somriures, de mirades, d'abraçades. D'un “Que tinguem sort” dibuixat a la sorra de qualsevol platja de Barcelona, o de les imatges penjades a l'habitació que ens faran recordar, un cop més, perquè vam decidir un futur junts. D'aquells versos d'Estellés, de les cançons de Cesk. Vindran deu mil crits, banderes i plors que ens faran recordar com d'injust és el món, i lluitarem junts just quan pensem que ho hem perdut tot.
Ara que tot just passa el temps i et sento més prop. Jo, que ara sóc part de tu. Tu, que ja eres part de mi. Provaré d'entendre el món en el nostre desdejuni cada matí. Fingiré llegir qualsevol diari com si res. Et somriuré; els somriures del matí són els més especials del dia. És llavors quan estarem preparats per enfrontar-nos al món, de bon matí, en un simple desdejuni al nostre pis.
Com cada vegada que em sent espantada, em refugie en tu. No et diré res que amb anterioritat no t'haja dit i que amb el meu pensament no haja somniat. Sé, de bona mà, quins son els nostres ideals, i sé que lluitarem pels qui som diferents. Persisteix en mi el teu record cada dia, el record de com ens fem sentir l'un al costat l'altre. Has estat, sense imaginar-ho, la brúixola que m'ha ajudat a seguir el camí, a no perdre'm.. I sense adonar-nos, el temps ens retornarà paraules, imatges i preguntes sense resposta que aleshores entendrem. Complirem somnis, viurem de petites alegries, i tot això serà nostre futur. Jo avui et vull parlar d'ell. Et parle dels quatre petons que buscarem quan ens enfadem, com de costum, o d'aquella cançó vella que, si fóra per nosaltres, sempre estaria de moda. De les cerveses que ens acompanyaran quan la brisa de l'estiu ens acarone els cabells i pensem en agafar les nostres guitarres i oblidar la resta del món per uns instants. De tots aquells moments gaudint del sol i del paisatge, de les càlides i properes terres de nostra València. Dels concerts que ens esperaran un divendres per la nit, amb la mateixa il·lusió d'uns nens petits la nit de Nadal. Jo avui et parle de somriures, de mirades, d'abraçades. D'un “Que tinguem sort” dibuixat a la sorra de qualsevol platja de Barcelona, o de les imatges penjades a l'habitació que ens faran recordar, un cop més, perquè vam decidir un futur junts. D'aquells versos d'Estellés, de les cançons de Cesk. Vindran deu mil crits, banderes i plors que ens faran recordar com d'injust és el món, i lluitarem junts just quan pensem que ho hem perdut tot.
Ara que tot just passa el temps i et sento més prop. Jo, que ara sóc part de tu. Tu, que ja eres part de mi. Provaré d'entendre el món en el nostre desdejuni cada matí. Fingiré llegir qualsevol diari com si res. Et somriuré; els somriures del matí són els més especials del dia. És llavors quan estarem preparats per enfrontar-nos al món, de bon matí, en un simple desdejuni al nostre pis.
l´Autor

18 Relats
11 Comentaris
13476 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Que tinguem sort...Prop de València.
Últims relats de l'autor
- Estimem la llengua.
- La llum de nostre futur
- Entre nines i errors
- El món en un desdejuni
- Descrivint somriures que em parlen del futur
- Dorms....
- entendre
- Nosaltres.
- Potser.. de vegades.
- No ho puc evitar
- Més i més...
- No estic acostumada..
- No soc una joguina..
- Mai ho has notat?
- Estava segura, l'estimava.