Nosaltres.

Com la gent quan dorm,
com uns ulls verds,
com un somriure,
com una mirada de complicitat,
com un bes vora platja amb el sol
amagant-se darrere el horitzó,
com la tendresa de les nostres paraules,
com evocar un sentiment perdut i ple de nostalgia,
i transformar-lo en versos.
com enrojolar-se després d'una mirada,
com expressar un sentiment amagat d'urant anys,
com estar amb la gent que t'agrada,
com ser tu mateix
com la breu melodía que sempre toques per a mí.
com somniar amb tu.
com composarte una canço o escriuret un poema
com descobrir una amistat, llunyana, impossible, perfecta
com besar lentament, dolçament.
com estimar.
com acariciar, amb tendresa.
com recordar, i plorar.
com vore aquell lloc, i pensar que darrere aques besos,
aquelles caricies, i aquelles paraules hi ha una historia.
com la tristesa, l'esperança, la llibertat.
com la sorra que s'escapa d'entre les mans,
com el temps que també ho fa.
com recordar aquell instant, tot eixe temps junts,
i com el pensament que, és un miser record,
que sols pots evocarlo mirant, la polsera,
la polsera que et va regalar, i que tu, no te las llevada mai.
Com tu, com jo, com nosaltres