Cercador
Més i més...
Un relat de: Marteta12Cada cop, t'estimo més. De vegades i en silenci, plore. Sí, és cert.. plore. Però plore d'alegria, És com si no ho pogués evitar, sóc tan feliç al teu costat, cada vegada que em parles que, de tant en tant, no em surten les paraules indicades per dir-te allò que sent. Però això no importa, perquè ho saps de sobra... Quan em cantes, a cau d'orella, totes aquelles cançons que tant m'agraden, o quan somniem desperts, imaginant paisatges que potser mai veurem a la realitat, cada paraula teva, és màgica... única, irrepetible...
Soc egoista, ho sé de sobra, per això sé que sempre, vull tindre't amb mi.. pase el que pase, al teu costat.
Soc egoista, ho sé de sobra, per això sé que sempre, vull tindre't amb mi.. pase el que pase, al teu costat.
l´Autor

18 Relats
11 Comentaris
13461 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Que tinguem sort...Prop de València.
Últims relats de l'autor
- Estimem la llengua.
- La llum de nostre futur
- Entre nines i errors
- El món en un desdejuni
- Descrivint somriures que em parlen del futur
- Dorms....
- entendre
- Nosaltres.
- Potser.. de vegades.
- No ho puc evitar
- Més i més...
- No estic acostumada..
- No soc una joguina..
- Mai ho has notat?
- Estava segura, l'estimava.