No estic acostumada..

Sí, m'agrada escriure. No soc molt bona, però ho intente, i poc a poc gràcies a açò vaig aprenent coses meravelloses.
No estic acostumada a escriure, de vegades em bloqueje, i em resulta dificultós processar idees i plasmar-les en un paper, que cobren sentit i que em facin obrir els ulls novament.
No estic acostumada a expressar el que sento, ho intente, però mai ho faig bé.
No estic acostumada a pensar, no m'agrada fer-ho, perquè sols m'ha portat problemes i més problemes.
No estic acostumada a callar, és cert, sempre dic allò que pense i de vegades seria millor callar-se. Estic aprenent a callar, no és gens fàcil.
No estic acostumada a la soletat però últimament és la que més cas em fa, i de vegades ho prefereisc així
No estic acostumada a oblidar-te, mai ho he intentat i crec que mai ho podré fer. Quan més et necessite no hi estas, quan menys falta em fas aparèixes. Coincidència? No ho crec. No he cregut mai en les coincidències.
No estic acostumada a ser la millor, mai ho he volgut ser, però sí he esperat ser l'única persona que necessites al teu costat.
No estic acostumada a plorar, però sí a mentir, i en aquest mateix instant, estic mentint.