Maçaners

Un relat de: ramon verdaguer pous

Si tots els Sants tenen capvuitada, totes les sortides les anem fent a tornajornals. I així, enjogassats per ensenyar a la colla la descoberta de fa unes setmanes, hem tornat al revolt de les Gatelledes, a l'Abraçada, al Pla dels Ginebrons, a la font de Maçaners on hem tornat a fer tat a la boixa que sadolla, amb el seu raig, l'entorn de la font, a.... . I mireu que és cas, la plana ens esperava enjoiada amb els millors abillaments!. Els verds, més verds encara. Els rojos, roents com el foc Els blaus, totjust entrellucats als cimalls dels esponerosos avets. Els marrons, a tot arreu ens engarlandaven la caminada, i cofois de la retrobada, nosaltres, complaguts, ens anàvem explicant les nostres petites falòrnies de marina. Ens podeu ben creure: les maltempsades de la terra baixa no arriben a les terres on el cel juga a fer boixets amb les fulles dels faigs, i les aranyes treballen per nosaltres tot enterenyinant cada revolt del camí.
Quin deseiximent per a l'esperit entrellucar que el verd i el blau, tant diferents, tan distants i tan complementaris sota la vivor d'un sol tant lluent, son capaços de donar-se la mà pel sol plaer de gaudir de la companyonia !!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer