M´agradaria

Un relat de: prudenci

M´agradaria viatjar pels estels
I veure un dia clar quan trenqués l´alba.
M´agradaria estimar com feia abans
I trobar algun bes en la paraula.
Voldria ser poeta i bo i feliç,
I voldria no ser pobre d´esperit,
Ni ésser maleït ni estar malalt.
Voldria tornar a dalt
Del cim de la meva vida,
Com abans, M´agradaria
Buscar tresors ocults i ser alquimista.
Voldria dibuixar el carisma
D´un rostre o qualsevol flor
I voldria el teu calor
Per trobar de nou el ritme
D´una frase d´un color,
D´una nota o d´un petó.

M´agradaria ésser lliure
I viatjar pels estels
I veure un dia clar quan trenqués l´alba
però tot és gris i obscur
I la llum s´ha apagat
Dins la meva ánima

M´agradaria ésser mort i trobar els nous camins
Que em promet l´altra vida
I no perdre mai la fita
Que antany em vaig fixar

Però enguany ha arribat el res
I el tedi i la malifeta
I no hi ha descans ni treva
Per abandonar el no-res.
M´agradaria ser bo
I sortir de la presó
Del món on estic encara.
I ser dona i dir-me Sara
I viure al mil set-cents tres.

Comentaris

  • a mi m'agradaria[Ofensiu]
    Leela | 24-04-2006 | Valoració: 10

    M'agradaria recórrer les galàxies
    I endinsar-me en forats negres on el temps fugís
    M'agradaria ser innocent com ho era abans
    i no tenir desconfiança.
    Voldria ser ballarina, pensar i ser feliç,
    i no entristir-me amb la desesperança,
    Ni ésser maleïda ni sentir el dolor.
    Voldria tornar a saber jugar
    i riure, sense enyorança,
    del temps perdut en ma vida inexacta.
    M'agradaria ser bona i sortir
    de nou a prendre l'aire,
    i sobretot ser bruixa i concedir tants nobles desigs.

    Un poema molt bonic, prudenci. Enhorabona!

    Una abraçada,

    Leela

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: