L'última primavera

Un relat de: Escandalós
Roselles al camp i sang a les mans,
primavera eixorca, miratge i engany.
Quan la pluja roja no assaona la terra,
ni la pluja blanca hi sembra llavor,
negra pluja vessa sobre l’horitzó.
El temps no es debades i els camps on ahir
bullia el neguit de la sementera,
ara són rostolls curulls de tristesa.
Roselles al camp i sang a les mans,
adéu primavera, adéu viarany.





Comentaris

  • Tot continua[Ofensiu]
    Materile | 19-10-2012 | Valoració: 10

    El temps porta altres primaveres i amb elles reneix allò que era eixorc.

    Un poema preciós, curt, però ric.

    Materile

  • Josep Ventura | 15-10-2012 | Valoració: 10


    que no s’acabin mai les primaveres, ni la pluja, ni el Sol,
    fins al cor poden arribar les flors.
    excel·lent poema
    Una abraçada
    Josep

  • Natura seca[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-08-2012 | Valoració: 10

    I els colors de la natura viuen, malgrat tot. Sequera, pluja escassa, calor i sang a les mans. Un preciós poema, un dibuix a llapis del camp, unes paraules precises en un breu i bellíssim poema d'entorn. Sento els grills passejant-hi de nit. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Escandalós

60 Relats

181 Comentaris

49705 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.