Cercador
L'última primavera
Un relat de: Antònia Puiggròs Muset- Compartir:
Roselles al camp i sang a les mans,
primavera eixorca, miratge i engany.
Quan la pluja roja no assaona la terra,
ni la pluja blanca hi sembra llavor,
negra pluja vessa sobre l’horitzó.
El temps no es debades i els camps on ahir
bullia el neguit de la sementera,
ara són rostolls curulls de tristesa.
Roselles al camp i sang a les mans,
adéu primavera, adéu viarany.
primavera eixorca, miratge i engany.
Quan la pluja roja no assaona la terra,
ni la pluja blanca hi sembra llavor,
negra pluja vessa sobre l’horitzó.
El temps no es debades i els camps on ahir
bullia el neguit de la sementera,
ara són rostolls curulls de tristesa.
Roselles al camp i sang a les mans,
adéu primavera, adéu viarany.
Comentaris
-
Tot continua[Ofensiu]Materile | 19-10-2012 | Valoració: 10
El temps porta altres primaveres i amb elles reneix allò que era eixorc.
Un poema preciós, curt, però ric.
Materile -
No [Ofensiu]Josep Ventura | 15-10-2012 | Valoració: 10
que no s’acabin mai les primaveres, ni la pluja, ni el Sol,
fins al cor poden arribar les flors.
excel·lent poema
Una abraçada
Josep
-
Natura seca[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-08-2012 | Valoració: 10
I els colors de la natura viuen, malgrat tot. Sequera, pluja escassa, calor i sang a les mans. Un preciós poema, un dibuix a llapis del camp, unes paraules precises en un breu i bellíssim poema d'entorn. Sento els grills passejant-hi de nit. Una abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
49 Relats
148 Comentaris
40694 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.