l'últim silenci

Genial! T'he llegit moltíssimes vegades Montse, però és allò que et quedes sense paraule si no saps que posar al comentari... Cada un dels teus versos deixa encandilat, són tan intensos, precisos i bonics... De debò que ets una krak!!! No deixis mai d'escriure, ets una mestra per tots nosaltres!!

Per cert, un plaer tornar-te a veure al Palau St. Jordi, el concert va ser la ostia eh??? jeje ;)
Molts petons (i gràcies per el teu comentari!!!)

Bdjer

et quedes amb tots nosaltres... amb un altre poema teu made in MAR... elegant, ric, poderosament literari... ple de metàfores noves amb regust de futur llenguatge... submergint-te en l´escena difuminada que apareix al final dels versos com una pinzellada mestra "gosaré escriure que t´he estimat"...
preciós... felicitats...
m´ha impressionat molt...
un petó i una abraçada! MESTRA!!!!!!!!!!!!

Un poema preciós, Mar, com ja ens hi tens acostumats.
M'ha esborronat i tot. Només com pot fer una gran poetessa.

Fins sempre

gràcies a tots vosaltres pels comentaris tan meravellosos que m'heu posat.
Són dos quarts de tres de la matinada i encara estic pencant amb el tema de les jornades poètiques i la trobada de relataires...
i quan he obert el correu m'he quedat bocabadada de veure que el poema que vaig escriure abans d'ahir (i que quasi no he llegit..) ja estava publicat i a més tenia tots els vostres comentaris...
gràcies, de tot cor... (me'ls he rellegit tres vegades)

Nicte, gràcies. he vist que tu tb has penjat un poema preciós (ja t'enviaré un mail)
Talassa, gràcies. m'agrada la teva expressió... collons!!! (t'enviaré un mail explicant-te la manera de posar enllaços.. i, sí, "gumets" és el blog d'un bon amic, i "brisalls de mar" és la meva petita aportació)
conxa, gràcies. m'encanta que em comentis. un petó
Grünewald , gràcies. encara no t'havia llegit, però he fet una pasada ràpida i ja hi tornaré (m'agrada el que he trobat)
fill de les ombres, gràcies. a tu si que t'havia llegit, però encara no t'he comentat res per falta de temps... però ho faré
ROSASP, gràcies. i no ets tu qui m'ha d'agrair els comentaris, doncs jo no sé posar-ne tan bonics com el teu. gràcies de tot cor.
Vicenç, gràcies. això de : "denominació d'origen" ... és massa, i més venint d'un gran poeta com tu. :-) (i espero el teu mail...)
Lavínia, gràcies. jo admiro els teus poemes i em quedo sense paraules quen llegeixo un comentari com el que m'has posat. un petó (ahh, encara m'estant mirant allò dels decorats..)

equip de relatsencatala, gracies... per enllaçar els noms dels comentaristes a la seva pàgina...ÉS GENIAL (i per estar treballant fins tant tard...)

una abraçada a tots

vers a vers, rengle a rengle aquesta elegància i finura des de el cel impertèrrit/ que penja d'un fil lligat/ a una estrella fins a com si fos últim silenci,/ amb paraules suaus podré escriure
És tot plegat, senzillament, una peça que podria qualificar-la de mestra.

Un petó, Mar!!

Els teus poemes, estimada mar (et dec algun mail, m'ho apunto), podrien anar timbrats amb "denominació d'origen". Els teus primers poemes eren d'alt nivell, però aquests últims tenen uns matisos, un ritme, una riquesa lèxica i un sentiment francament envejables. Enveja sana, per descomptat.

Ja no sé com valorar-te, de debò.

Ets clau a RC.

Salut!!

Vicenç

És difícil comentar aquest poema, et deixa una estona estabornit. Quelcom a dins et demana tornar-lo a llegir i amarar-te de la màgia de les seves paraules, que entren suaus i lleugeres i esdevenen un esclat de sensacions...
M'ha agradat la forma, la musicalitat, la fragilitat barrejada amb la força del sentiments.

PD.-Moltes gràcies pels teus comentaris, de tot cor.

Una abraçada molt gran!

"si aixo és la guerra, que no arribi la pau", si aixo és el silenci, no cal que arribin les paraules...

no tinc la possibilitat de ser gaire assidu a relats pero el títol m'ha cridat l'atenció i descobrir-te m'ha alegrat la tarda.

les teves paraules, tan plenes totes elles que alhora transmeten amb claredat senzilla la intensitat d'un sentiment trencat...

et seguiré llegint, els 200 comentaris que portes són garantia de que amb pocs relats ets autora de culte d'aquesta pagina.



per cert... la millor biografia que he llegit aquí, la més curta i a la vegada la més completa.
pressento que puc aprendre molt de tu, gracies per no guardar-te les paraules.

no sé que dir-te però les teves paraules sempre m'arriben molt endins ...


conxa

Que bèstia, collons! és boníssim!

Felicitats!

Thalassa

P.S.: un petó!

Renoi!! Això ha estat molt i molt bé. Es veu un nivell literari notable i una soltura poètica que fa somniar de veritat. Caram, val la pena renunciar al que sigui -i seguir tot un procés- si a la fi s'escriuen uns versos com aquests. Felicitats mar.

quin vers més meravellós Mar!!!

Puc tenir moltes paraules
per guixar-les en una llibreta
de rodamón curiós i solitari.
Puc jugar amb elles.
i vestir-les amb robes
daurades de melangia.
I amb tot,
ara,
em manquen paraules,
doncs,
l'últim silenci ja ho ha dit tot.

fins molt aviat bonica!