L'ull que em va fer veure.

Un relat de: Atticus
El cel lluïa blau, decorat amb algun que altre núvol viatger que el tacava d’un blanc esponjós. Feia bon oratge per a eixir al carrer, era un bon moment per a manifestar-nos en contra d’unes mesures repressives que ens feien avançar en el progrés com ho fan els ratolins que viuen dins d’una gàbia. Gàbia en la qual un humà ha tingut el detall de posar una roda. De tant en tant, la roda pega voltes amb l’esforç del ratolí. Nosaltres marxàvem per obrir la gàbia del ratolí. Per motius no gens clars, els mossos d’esquadra es van veure, segons la seua versió, obligats a frenar una xicoteta revolta que podia anar a més, és a dir, ens estaven defenent de nosaltres mateixos. Actuant amb contundència, per tant, responent violentament. U no pot ser contundent amb una flor a la mà. Tot va ser tan ràpid que ens sorprengué amb quina velocitat ens engolia un mar d’uniformes de color blau fosc. La reacció de les persones davant dels colps, les amenaces i les espentes és imprevisible. Uns fugien, altres s’ocultaven, uns quants es quedaven paralitzats per la por. Però, uns quants contestaren al que semblava un atac enemic. En el meu cas, sols un pensament tenia al cap: tornar a casa. Assetjats, impotents pel fet d’estar enmig d’una situació que no desitjaven, era testimoni de com l’autoritat mostrava la seua cara oculta, els mossos s’hi aplicaven a fons, fins i tot, amb gent gran; no feien distincions, tots érem igual per a ells, pareixíem un ramat. De sobte, alguna cosa m’impacta en el rostre, la part esquerra de la cara em pareixia que es desconjuntava, que es trencava i s’esmicolava en mil bocins. Vaig notar com una part de mi es perdia, atordida pel dolor, era conscient que havia perdut un ull. De llavors ençà, tot canvià per a mi. La meua història personal, que fins aleshores transcorria sota la protecció d’una societat aparentment perfecta, va ser alterada.
–Qui escriu la història? Et pregunte, filla meua, perquè més important que escriure la història és viure-la. I quedà tan...

Comentaris

  • Bon relat![Ofensiu]

    Completant la teva frase del final: la història l'escriuen els vencedors. Però, tanmateix, sempre podem defensar el nostre dret a passar a la història, encara que ens ho vulguin prendre. Et desitjo sort en la convocatòria :)
    Edgar

  • Moltes gràcies!![Ofensiu]
    Atticus | 13-03-2014

    Gràcies per les teues paraules, són aliment per a mi, són el que em fa creure amb el que ,m'agrada. Avant no badem!!

  • Contraris(?)[Ofensiu]
    Atticus | 13-03-2014

    No es tracta de recordar i oblidar, és tracta de ser capaç de saber que oblidem i que recordem. L'oblit i el record són conceptes diferents però, no contraris...

  • Un blau fosc perillós[Ofensiu]
    Atticus | 13-03-2014

    Amb tots els meus respectes relat dedicat a Ester Quintana i a totes les víctimes d'un sistema repressiu i enganyós. Relat basat en fets reals, amb el qual vull fer entendre que la història sovint i més del que ens pensem no és més que un miratge en el que forces mitjanament ocultes tenen uns interessos que per a res són els nostres. També vull agrair la col·laboració del meu amic Juli Jordà en la correcció del text.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

92 Comentaris

29700 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana