Londres: TOP TEN

Un relat de: flabellina

El més típic de Londres: Difícil disputa entre el "fish and chips" i els gelats de vainilla. Per tot arreu, a totes bandes. Creus que te n'has escapat, però acabes indubtablement llepant-ne, xarrupant-ne o cruspin-te'n un. També disputa amb el trio-vermell: autobusos, bústies i cabines telefòniques; i amb la monarquia (però el Príncep Guillem, Déu a la terra, els redimeix els pecats).

El més divertit de Londres: Plou a bots i barrals pels carrers d'Oxford. Com que tenim un bitllet d'autobús, ens decidim a aturar-ne un perquè ens porti a l'estació de tren. El més divertit de la història és la cara indescriptible del conductor de l'autobús, mirant desconcertat el tiquet d'entrada a la Christ' Church (escenari del rodatge de Harry Potter) que li ensenya el pare, per error. "This is not the Christ' Church, guy!".

El més avorrit de Londres: Presenciar el canvi de la guàrdia a Buckingham Palace. Absolutament soporífer. I més encara pretendre fer-ho des de primera línia, pretensió que suposa arribar una hora abans, com a mínim; i aguantar les empentes i l'olor de les aixelles dels qui arriben tard i volen tenir la millor foto. En veure tanta expectació per a tenir el millor lloc rere la reixa, hom intueix que quelcom realment interessant succeirà. I tot plegat acaba essent una estafa de les guies de turisme, una estafa digna de presó. Marbella no és res comparat amb l'atracament de temps, paciència i dignitat que patim els turistes innocents aglomerats rere les reixes de palau.

El més admirable de Londres: L'admiració general, indubtable i sense excepcions per Winston Churchill. Visitàrem les Cabinet War Rooms, les sales on es prengueren les decisions angleses durant la Segona Guerra Mundial. Per seguretat, es construïren sota terra i ara s'ha aprofitat per a fer-ne un museu a Churchill.

El més insospitat de Londres: La diversitat d'ambients. Els executius de la City, els punks de Camden, la gran diversitat d'immigració, l'ambient festiu que es desperta a la riba sud del Tàmesi quan fa bon temps. Els colors es barregen i les formes es dilueixen, i la tradició acaba confonent-se amb la modernitat i convertint-se en un coreà esmorzant un traditional english breakfast acompanyat, és clar, de Coke.

El més curiós de Londres: Aquesta irrenunciable tossuderia en fer-ho tot a la seva manera, aquesta personalitat i identitat que mantenen a còpia d'anar sistemàticament al revés del món. Començant pel tema de la conducció i acabant per la moneda. Quina gent.

El més odiós de Londres: Els anglesos repelents que corregeixen la pronúncia i et tracten com si el teu nivell d'anglès equivalgui al teu coeficient intel·lectual (n'he trobat pocs casos, però completament odiosos).

El més sorprenent de Londres: La diversitat dels seus museus. L'art contemporani a Tate modern. La redundància del Natural History Mueum. L'interessant Science Museum. La National Gallery, que conté tota la història de l'art. El British Museum, que conté tota la història de la humanitat.

El més frustrant de Londres: Haver-lo descobert tant tard. No poder tornar-hi demà.

El més inoblidable de Londres: Hyde Park. Sense cap mena de dubte o vacil·lació. Senzillament inoblidable, incomparable, inabastable. Immens, gegant, monumental. És la terra dels somnis, dels contes i de les llegendes. És el paisatge dels desitjos i l'univers de la fantasia. És l'esperança, és la joia. És l'argument més sòlid i irrefutable per a demostrar la bellesa, la grandesa i la dignitat d'una ciutat. L'argument més sòlid i irrefutable per a tornar-hi.

Comentaris

  • Hola!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 28-08-2006 | Valoració: 10

    T'he descobert precisament amb aquest relat.

    Jo vaig estar a Londres ara farà 4 anys, en una estada d'un mes a l'estiu, tot i que no estava allà, sinó que era a Manchester i va ser una visita d'un dia. A mi és una ciutat que em va encantar, que de seguida em vaig dir que quan pogués, hi tornaria. Vaig veure les quatre coses típiques: Big Ben, Buckigham Palace -crec que no s'escriu així, oi?- "el carrer de les botigues" i, com no, Harrod's.

    Hi haig de tornar, no en tinc cap dubte. Per cert: molt bona la idea i molt bé pel relat, enhorabona, m'ha agradat molt!!!

    Petons i cuida't!!!!!!!!!!!!!!

    Sol_ixent

  • Comparteixo amb tu[Ofensiu]
    gypsy | 28-08-2006 | Valoració: 10


    aquest deliri per aquesta ciutat meravellosa.
    I sí, jo també m'escaparia cap allà, dia sí, dia també.
    M'ha encantat llegir-te.

    gypsy

l´Autor

Foto de perfil de flabellina

flabellina

15 Relats

24 Comentaris

15935 Lectures

Valoració de l'autor: 9.27

Biografia:
"Si lluites, pots perdre;
si no lluites, estas perdut!"

A favor dels somnis, dels amics, dels somriures, de la poesia dels petons, de les llàgrimes dolces, de les estrelles i dels horitzons, dels records, de l'esperança, del matí i de la nit, del silenci i del xivarri, de la solitud i la bona companyia, de l'amor passat, de l'amor present, de l'amor futur...

Descobrint el poder de les paraules, enllaçant mots, sorprenent-me amb cada nou poema...
...

www.nuriadomenech.blog.com

[[[Nascuda l'onze de setembre de 1987, martorellenca, estudiant de física i de clarinet, enganxada a la filosofia poètica, a la filosofia cinetífica i a la filosofia artística...]]]