Amb els ulls clucs

Un relat de: flabellina

Sentia una carícia a la galta
i la seva carn s'estremia
i tota ella sentia una esgarrifança
que li recorria la pell.

Somreia amb els ulls clucs,
per por a no descobrir-se
acompanyada de la mirada desitjada.

I no era pas de desig, la carícia,
que era la carícia de la solitud,
la darrera companyia abans del somni...

Comentaris

  • Estimada soledat![Ofensiu]
    Arbequina | 15-07-2006

    Sí, un gran tema la solitud, molt menspreuada en la societat d'avui dia.
    Has fet un gran poema, m'ha agradat molt.

    Una abraçada.

    Arbequina

  • Deixa'm dir-te....[Ofensiu]
    Pepastor | 09-06-2006

    que el teu poema és d'una gran discreció i elegancia.
    A mí em sembla entre eròtic i tendre o millor dit, sensual, molt fi.
    besets

l´Autor

Foto de perfil de flabellina

flabellina

15 Relats

24 Comentaris

15958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.27

Biografia:
"Si lluites, pots perdre;
si no lluites, estas perdut!"

A favor dels somnis, dels amics, dels somriures, de la poesia dels petons, de les llàgrimes dolces, de les estrelles i dels horitzons, dels records, de l'esperança, del matí i de la nit, del silenci i del xivarri, de la solitud i la bona companyia, de l'amor passat, de l'amor present, de l'amor futur...

Descobrint el poder de les paraules, enllaçant mots, sorprenent-me amb cada nou poema...
...

www.nuriadomenech.blog.com

[[[Nascuda l'onze de setembre de 1987, martorellenca, estudiant de física i de clarinet, enganxada a la filosofia poètica, a la filosofia cinetífica i a la filosofia artística...]]]