L'OBJECTE DEL DESIG

Un relat de: aurora marco arbonés
L’OBJECTE DEL DESIG

Demanava tabac als vianants,
i ara aquests, capficats, ja no n’hi donen.
Però el desig de fumar l’angunieja
i no compta amb calés ni per menjar.
Amb els ulls enganxats a la vorera,
ressegueix el terra pam a pam
recercant la mínima burilla
que li tregui la gana i l’ansietat.
No s’hi val a llevar-se massa d’hora,
les màquines han fet la seva feina
i ja no hi ha noctàmbules deixalles.
Deambula pel costat d’establiments
on fan la cigarreta els empleats
amb presses i esgotant la nicotina
amb fruïció i delit mal controlat.
Trepitgen la burilla en acabat
i retornen a la feina que els reclama
deixant al terra l’objecte del desig.
Ell ha estat a l’aguait, tant se n’hi en dóna
els llavis que han xuclat la cigarreta,
no li importen contagis ni infeccions,
tan sols compta aquell fugaç plaer
que li ofereix la sòrdida vorera.
Davant d’aquest escena repetida
em ve a l’esment un “déjà vu” llunyà,
imatges de postguerra famolenca
que no creia que tornarien mai.

Aurora Marco - 28 de Febrer 2014

Comentaris

  • Addicte a la misèria[Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-12-2014 | Valoració: 10


    Imatges de misèria addicta a la misèria.
    Ens descrius una escena que ja hem inserit en el paisatge urbà i sovint passem depressa per no sentir dolor i culpa.
    A mesura que vaig llegint, veig l'escena que ens descrius en una poesia despullada d'artificis, dura, que cala molt endins.
    Ara que estem en festes de dispèndi i tot ens ho fan veure bonic, i tot ho volem veure bonic, aquest objecte de desig tan míser fa encongir el cor.

    Estimada auroralmar, has renovat la teva pàgina i tu més guapa que mai, plàcidament sembles esperar la nostra visita.

    Fins la propera doncs!

    Una gran i càlida abraçada
    Niubi

  • Dos temes en un.[Ofensiu]
    Annalls | 31-07-2014


    El desig d'una droga, que et fa fer coses com fumar-te les borilles, i d'altre banda la pobressa extrema, a la que molta gent que ja estava a la punta de la cadira-societat a caigut. Malts temps per tot ens han vingut.

    Aurora, darrerament no ens deleites gaire amb els teus escrits, se't troba a faltar.

    Anna

  • En clau fotogràfica[Ofensiu]
    Bonhomia | 23-06-2014

    La misèria en una "clariana" de la ciutat. Bon retrat. Si éssers d'altres planetes ens estan fent fotografies, els pobres deuen anar d'aquí cap allà tots espaordits.


    Sergi : )

  • Bon poema[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 21-06-2014 | Valoració: 10

    És fenomenal llegir poemes amb aquest, diu una gran veritat sobre la gent que no té ni per a fumar. Està molt bé, enhorabona Aurora. un abraç fins l'altra. Rafael Molero

  • fum de vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-06-2014 | Valoració: 10

    Un retrat minuciós i treballat d'una miseria que ens envolta, cada cop més evident, malgrat els intents d'enganyar-nos dient que sembla que la cosa remunta. És això. Per cert, crec que el proper poema que penjaré anirà també per aquí, de fum,misèria i poca vida. Una abraçada Aurora.

    Aleix

  • Què podem esperar[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-06-2014

    d'uns polítics que l'únic que saben fer és dir que ja estem sortin de la crisi quan encara hi ha tantes famílies sense feina des de fa anys i que han de viure del poquet que els dóna Caritas, i no poden donar als seus fills el més essencial per viure?
    Un poema tan humà i tan ben escrit que m'ha fet pessigolletes a l'ànima.
    Petonets, Aurora.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250828 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.